¿De qué color es un lápiz de color carne? Angelica Dass, fotógrafa

00:05:32
https://www.youtube.com/watch?v=mkDqaGANaos

摘要

TLDRAngélica Dass, fotógrafa, nunca entendeu a razón pola que os seres humanos son clasificados en categorías de cores como "branco", "negro", "vermello" e "amarelo". Criada nunha familia diversa, onde o color de pel se mestura entre un chocolate intenso e tons de porcelana, sempre estivo rodeada de diversidade e nunca viu o color como algo importante, aínda que a sociedade cargaba estereotipos sobre ela. Usando a fotografía, Dass decidiu mostrar a diversidade das cores da pel humana a través dun proxecto fotográfico que abarca 18 países e 30 cidades, capturando a cor de cada persoa coa paleta Pantone para demostrar que ningunha persoa se axusta aos estereotipos de "branco" ou "negro". O seu proxecto resalta a necesidade de reescribir a narrativa sobre diversidade, promovendo a inclusión e a comprensión de que a diversidade é a esencia da humanidade. Dass critica a discriminación e enfatiza que a aceptación do que é diferente enriquece a cultura e a identidade.

心得

  • 📸 A fotógrafa usa un proxecto internacional para desafiar estereotipos raciais.
  • 🌎 Viaxou a 18 países para capturar diferentes tons de pel.
  • 🎨 Emprega a paleta Pantone para representar as cores reais da pel.
  • 🤔 Cuestiona a clasificación de persoas como "brancas" ou "negras".
  • 👨 👩 Creceu nunha familia con rica diversidade racial.
  • 📖 Promove a creación dunha nova narrativa sobre a diversidade.
  • 🏫 Fomenta a educación sobre diversidade desde a escola.
  • 🚫 Destaca a importancia de estar atentos á discriminación.
  • 👐 Aceptación e aprecio polas diferencias culturais e raciais.
  • 🗣️ Todos temos o poder para cambiar a narrativa de diversidade.

时间轴

  • 00:00:00 - 00:05:32

    Angélica Dass, fotógrafa, cuestiona a clasificación dos seres humanos en cores como "branco", "negro", "vermello" e "amarelo" e relata a súa experiencia persoal crecendo nunha familia racialmente diversa. Ela describe a súa percepción do cor como irrelevante dentro do fogar, pero cargada de significado fóra del. A través do seu proxecto fotográfico, Angélica busca demostrar que non hai cores humanos que realmente se axusten á noción de branco ou negro, destacando a imposición cultural destes conceptos a pesar da evidencia científica que refuta a existencia de razas. Ela aboga pola sensibilización sobre a discriminación e promove unha narrativa que valore a diversidade humana en todas as súas formas.

思维导图

Mind Map

常见问题

  • Cal foi o propósito do proxecto fotográfico?

    Probar que non existe unha persoa completamente "branca" ou "negra", cuestionando as categorías raciais tradicionais.

  • Cantos países visitou para o seu proxecto?

    Visitou 18 países distintos.

  • Como captura a cor de cada persoa?

    Saca unha mostra de cor do nariz da persoa e asocia esa cor cun ton Pantone.

  • Cal é a mensaxe principal da súa historia?

    Promove a aceptación e o aprecio polas diferencias, argumentando que a diversidade é un valor importante.

  • Por que elixiu usar referencias Pantone?

    Para demostrar que as cores "branca" e "negra" non representan realmente a ningunha persoa.

  • Como reflicte a súa experiencia persoal no proxecto?

    Proveu dunha familia diversa e sempre cuestionou as etiquetas raciais convencionais.

  • Que descubriu sobre as cores da pel das persoas?

    Ningunha cor de pel coincide coas cores extremas do branco ou negro absolutas.

  • Cal é a súa opinión sobre a discriminación?

    Cre que debemos estar atentos á discriminación e desafiar activamente os prexuízos que existen na sociedade.

  • Que invita a facer ás persoas respecto á narrativa de diversidade?

    Invita a cambiar a narrativa tradicional e a contar unha historia máis inclusiva e realista sobre a humanidade.

  • De que xeito se pode integrar a diversidade nas escolas?

    Ensinando aos nenos desde novos que a diversidade é parte esencial do mundo e da experiencia humana.

查看更多视频摘要

即时访问由人工智能支持的免费 YouTube 视频摘要！
字幕
ca
自动滚动:
  • 00:00:14
    El meu nom és Angélica Dass. Soc fotògrafa.
  • 00:00:18
    Mai vaig comprendre
  • 00:00:20
    per què els éssers humans es classificaven
  • 00:00:24
    com a “blanc”, “negre”, “vermell” i “groc”.
  • 00:00:29
    Vaig néixer en una família molt colorida.
  • 00:00:32
    El meu pare era fill d’una mainadera, d’una serventa,
  • 00:00:36
    de qui ell va heretar un intens color xocolata.
  • 00:00:41
    El van adoptar aquells que jo conec com als meus avis.
  • 00:00:45
    La matriarca, la meva àvia,
  • 00:00:47
    té la pell de porcellana i els cabells de cotó.
  • 00:00:52
    El meu avi era una cosa
  • 00:00:54
    entre el iogurt de vainilla i de maduixa.
  • 00:00:59
    La meva mare és filla d’una indígena brasilera
  • 00:01:04
    que té un to entre avellana i mel.
  • 00:01:08
    Ella té dues filles més,
  • 00:01:10
    una com un cacauet
  • 00:01:13
    i l’altra una mica més beix, com una coqueta.
  • 00:01:19
    Havent crescut en aquesta família, el color no va ser mai important per mi.
  • 00:01:24
    Però fora de casa, semblava que tenia molts significats.
  • 00:01:27
    Fins avui, segueixo carregant una motxilla invisible
  • 00:01:31
    plena d’estereotips i conceptes
  • 00:01:36
    sobre qui soc.
  • 00:01:40
    Recordo, quan era petita,
  • 00:01:42
    el dia que la professora va entrar a classe
  • 00:01:45
    presentant-me un llapis d’un color anomenat “carn”.
  • 00:01:49
    Jo estava feta de carn.
  • 00:01:52
    Jo era marró, i la gent deia que jo era negra.
  • 00:01:55
    Tenia set anys i una confusió del colors al meu cap.
  • 00:02:00
    Així que, amb totes aquestes preguntes al cap,
  • 00:02:03
    vaig utilitzar el meu ofici, que era la fotografia,
  • 00:02:06
    per trobar una resposta a tot això.
  • 00:02:10
    Vaig fer fotos a 18 països diferents,
  • 00:02:14
    a 30 ciutats.
  • 00:02:17
    Des d’algú que es troba a la llista de Forbes
  • 00:02:22
    a refugiats que van creuar la Mediterrània en vaixell.
  • 00:02:27
    I vaig començar a intercanviar amb amics i a dir:
  • 00:02:30
    “El que estic intentant provar
  • 00:02:31
    és que no conec ningú que sigui blanc o negre”.
  • 00:02:35
    Per què segueixen descrivint els éssers humans així?
  • 00:02:40
    Així que les fotos les faig sobre un fons blanc.
  • 00:02:43
    Agafo un quadradet d’onze per onze del nas,
  • 00:02:46
    pinto el fons
  • 00:02:48
    i dono el nom d’una paleta de colors anomenada Pantone.
  • 00:02:53
    I faig servir aquesta paleta
  • 00:02:56
    perquè jo sé el número del color blanc
  • 00:03:00
    i sé el número del color negre
  • 00:03:03
    i, en aquest projecte, que té 4.000 retrats,
  • 00:03:06
    no he estat capaç de trobar cap ésser humà
  • 00:03:09
    que s’enquadrés en el blanc i el negre.
  • 00:03:13
    Quan la ciència moderna deixa clar
  • 00:03:16
    que no existeixen les races,
  • 00:03:19
    per què seguim definint els éssers humans
  • 00:03:21
    com a “blancs”, “negres”, “vermells” o “grocs”?
  • 00:03:25
    La discriminació, de manera general...
  • 00:03:30
    Hi hem d’anar en compte,
  • 00:03:32
    perquè és com quan vius al costat d’un contenidor,
  • 00:03:36
    que fa una olor molt forta, que et venen arcades.
  • 00:03:42
    Però que, després d’estar vivint molt de temps en aquest lloc,
  • 00:03:46
    el teu cervell desconnecta
  • 00:03:48
    i no sents més l’olor
  • 00:03:51
    i t’hi acostumes.
  • 00:03:54
    Crec que hem de vigilar
  • 00:03:58
    quan tractem altres éssers humans com a menys humans pel gènere,
  • 00:04:03
    per l’opció sexual, per les seves capacitats, per la seva nacionalitat...
  • 00:04:07
    Tant des de dins la família com dins l’escola,
  • 00:04:11
    com podem dir que la diversitat és un gran valor,
  • 00:04:16
    que no hem de témer el que és diferent.
  • 00:04:20
    Entendre que pots aprendre del que és diferent,
  • 00:04:25
    que la veritat porta una altra capa
  • 00:04:28
    a la teva cultura, a la teva identitat.
  • 00:04:31
    Jo convido tothom
  • 00:04:33
    a crear una nova narrativa,
  • 00:04:36
    a explicar la història
  • 00:04:38
    que cregueu que és la història real.
  • 00:04:41
    Tots nosaltres, literalment,
  • 00:04:43
    tots nosaltres, tenim el poder de canviar la narrativa.
  • 00:04:47
    És a les mans de cadascú de nosaltres
  • 00:04:49
    explicar una altra història.
  • 00:04:51
    No parlem de diversitat perquè cal parlar de diversitat.
  • 00:04:54
    Parlem-ne perquè és, de debò,
  • 00:04:55
    el que existeix al planeta on vivim,
  • 00:04:59
    i és l’essència de l’espècie humana.
  • 00:05:04
    I si és des de l’escola i des de ben joves, millor.
标签
  • diversidade
  • fotografía
  • Pantone
  • cores
  • raza
  • estereotipos
  • identidade
  • inclusión
  • cultura
  • narrativa