00:00:13
He tingut la sort
de poder conèixer
00:00:16
i de poder tenir als meus espectacles
o conèixer personalment
00:00:20
moltes persones
que admiro moltíssim.
00:00:23
Probablement Stephen Hawking
és la persona que més m'ha marcat,
00:00:26
però sí que hi ha anècdotes,
per exemple, Arnold Schwarzenegger,
00:00:29
que ha estat ambaixador
del meu teatre Victòria.
00:00:32
Si quan soc nen em diuen:
"Arnold Schwarzenegger
00:00:34
serà ambaixador del teu teatre",
diria: "Però quin món més estrany".
00:00:42
També recordo una vegada...
00:00:44
Jo tinc les meves cosetes,
jo soc del Barça.
00:00:47
També tinc les meves coses bones,
00:00:48
però soc del Barça
i soc un apassionat de Messi.
00:00:51
Messi em sembla
00:00:53
un dels esportistes
més grans de la història.
00:00:55
I jo recordo que Messi ha vingut
diverses vegades al teatre
00:00:58
i una vegada que va venir,
00:01:00
després de la funció,
es va quedar al "meet and greet"
00:01:02
per saludar-nos i conèixer-nos.
00:01:04
Evidentment,
hi havia Messi al públic
00:01:08
i tots els acomodadors,
tota la gent del meu equip,
00:01:11
es va passar la funció mirant a Messi
més que l'espectacle,
00:01:15
veient les seves reaccions.
00:01:17
I recordo anar al "meet and greet",
saludar-lo, parlar amb ell.
00:01:19
I un dels tècnics del meu equip,
que és molt amic meu, em diu:
00:01:24
"Antonio, t'adones que Messi
et mira com si fossis Messi?".
00:01:29
I va ser el dia que vaig recordar
de sobte com a través de la màgia
00:01:35
pots tenir un vincle amb algú
00:01:39
que per a tu és un extraterrestre.
00:01:43
És una de les coses més boniques
que m'ha donat la màgia,
00:01:46
que és la possibilitat
de conèixer moltíssimes persones
00:01:49
i de descobrir moltíssimes històries.
00:01:53
Si n'hagués de dir una,
diria Stephen Hawking,
00:01:56
perquè soc un apassionat
de la ciència, de l'astronomia.
00:02:00
Per mi Stephen Hawking
forma part de la meva infància,
00:02:04
de la meva adolescència.
00:02:05
I un dels meus primers programes
de televisió,
00:02:07
quan vaig tenir la sort
d'estar a Discovery Channel,
00:02:09
el que us deia,
de sobte em planteja la possibilitat
00:02:13
de fer una gran producció,
un programa de televisió
00:02:16
en què teníem possibilitats
de fer moltíssimes coses.
00:02:21
Se m'acut una idea
que és viatjar pel món
00:02:24
coneixent les meves icones pop.
00:02:25
D'aquí ve allò de "Mago Pop",
00:02:27
que realment no va néixer
per ser el meu nom artístic,
00:02:30
sinó que era el nom del programa.
00:02:32
I, com va tenir tant èxit
al Regne Unit,
00:02:33
al final es va convertir
en el meu nom artístic.
00:02:36
El programa es basava en la idea
dels sis graus de separació,
00:02:40
la teoria dels sis graus,
que defensa que podem arribar
00:02:43
a qualsevol persona del món
a través de sis coneguts comuns.
00:02:47
En aquest viatge que jo feia
fent màgia pel món,
00:02:50
vaig començar amb l'Eduard Punset,
00:02:54
i ell em donava el següent grau,
el següent grau...
00:02:56
I el meu objectiu era sorprendre'ls.
00:02:58
Si era capaç de sorprendre'ls
amb un joc de màgia,
00:03:01
em donaven el contacte següent,
fins a arribar a Stephen Hawking.
00:03:04
I en aquesta aventura, en què vaig
poder fer moltíssima màgia pel carrer
00:03:07
i sorprendre moltíssimes persones
per desenes de països del món,
00:03:12
vaig poder conèixer
moltíssims científics
00:03:14
i fer jocs de màgia
relacionats amb la ciència.
00:03:17
Imagineu-vos amb el que us deia,
amb el que a mi m'agrada la ciència,
00:03:21
haver pogut fer un joc de màgia
en gravetat zero, per exemple,
00:03:24
haver pogut ser a la NASA
00:03:26
i sorprendre científics
de la NASA...
00:03:30
I el final apoteòsic
va ser conèixer Stephen Hawking,
00:03:34
que, a més,
quan anàvem pel quart o cinquè grau,
00:03:38
ja no ens podien donar
el contacte de Stephen Hawking.
00:03:40
Era una persona molt inaccessible,
00:03:42
que a més es relacionava
molt poc amb científics
00:03:45
i a qui li agradava moltíssim
passar temps amb ell mateix.
00:03:49
I aquí és quan va passar
una cosa fascinant.
00:03:51
Aquestes casualitats que té la vida.
00:03:54
Un dia rebem un correu
de la Universitat de Cambridge,
00:03:58
d'un dels treballadors
de la universitat,
00:04:00
dient que Stephen Hawking
00:04:03
veia el meu programa de televisió
al Regne Unit
00:04:06
i que si li podia fer un joc
de màgia per sorprendre'l.
00:04:09
És clar,
al principi crèiem que era broma.
00:04:11
Vaig dir:
"Home, sona molt estrany això".
00:04:13
Però per si de cas hi vaig anar.
Jo soc dels de "per si de cas, ves-hi".
00:04:16
Vam anar a Cambridge.
00:04:18
Jo em vaig preparar
un joc molt sofisticat,
00:04:22
per si de cas,
perquè el volia sorprendre.
00:04:25
Arribem a Cambridge.
Efectivament, ens deixen passar.
00:04:28
Vaig amb el meu equip,
ens deixen passar,
00:04:30
ens porten per un passadís
com a les pel·lícules,
00:04:32
i, de sobte, ens fiquen
en una sala d'universitat enorme,
00:04:36
amb tot de fórmules en una pissarra,
00:04:39
i Stephen Hawking assegut de lluny.
00:04:42
Jo no he estat tan nerviós
a la meva vida, ni a Broadway.
00:04:44
El que dèiem abans.
I ara l'he de sorprendre.
00:04:47
I, quan vaig cap a ell,
00:04:48
una persona del meu equip em diu:
"Antonio, hem de parlar".
00:04:51
I jo: "Ara?
Però si coneixeré Stephen Hawking".
00:04:53
"S'ha trencat el que faríem".
00:04:56
I el joc que teníem
preparat per a ell,
00:04:59
just abans de sorprendre
Stephen Hawking, no es podia fer.
00:05:04
I llavors vaig optar
per improvisar un joc
00:05:07
que havia fet milions de vegades,
amb una boleta de paper.
00:05:11
Vaig demanar ràpidament
que m'anessin a aconseguir una poma.
00:05:14
Vaig fer un joc dedicat a la gravetat
en què una bola de paper
00:05:18
començava a levitar
de maneres impossibles.
00:05:20
La ficàvem en un flascó tancat
i levitava, levitava
00:05:23
i visualment
es convertia en una poma,
00:05:26
com a símbol de la gravetat,
00:05:29
un tema que per a Stephen Hawking
sempre ha estat un tema recurrent.
00:05:35
El va fascinar.
00:05:36
Vam estar sis hores
amb ell al rodatge.
00:05:38
Per mi, estar amb Stephen Hawking...
Imagineu-vos.
00:05:40
Què parles amb Stephen Hawking?
00:05:42
Tens la sensació
que parles amb algú
00:05:45
que sap coses que tu no saps.
00:05:47
I les preguntes que li fas,
ja que hi ets,
00:05:49
són de nen petit.
00:05:51
"Tu què creus que hi ha
després de la vida?"
00:05:53
Tu què creus que és això? Tu creus
que hi ha vida a altres planetes?".
00:05:58
I em quedo amb dos moments
que vaig viure amb Stephen Hawking.
00:06:01
Un és quan li vaig fer pensar
una paraula
00:06:03
per fer-li un altre joc de màgia
i em va dir la paraula "ara".
00:06:08
I li vaig dir: "Per què 'ara'?".
00:06:09
I em va dir: "Perquè és
l'única cosa que existeix".
00:06:12
I recordo aquell moment
que em va impactar moltíssim.
00:06:16
I un altre moment
00:06:19
que també recordo moltíssim
és que el fascina la màgia.
00:06:23
Jo no era conscient
que el fascina la màgia.
00:06:25
Va arribar un moment
en què jo li havia fet ja
00:06:28
dues o tres preguntes
00:06:28
i ja ell em començava a preguntar
com es feien els trucs de màgia.
00:06:33
I deia: "Stephen...".
00:06:34
Aleshores, saber tu alguna cosa
que no sap Stephen Hawking...
00:06:37
Escolta, doncs te'n vas a dormir
amb un ego terrible.
