V. Completa. "Intento que cada día sea una pequeña vida en 24 horas". Jordi Sierra i Fabra, escritor
Summary
TLDRJordi Sierra i Fabra, un prolífic escriptor nascut a Barcelona, comparteix la seva inspiradora història de vida. Des de la seva infantesa marcada per la tartamudesa i la pobresa, va trobar en la lectura una forma d'escapar i, eventualment, en l'escriptura una manera d'expressar-se. A través de la seva passió per la música i la literatura, va superar les adversitats i va aconseguir fer-se un nom en el món literari. A més, ha creat una fundació per ajudar joves a desenvolupar les seves habilitats d'escriptura i fomentar la lectura. La seva filosofia de vida es basa en viure el present, seguir els somnis i la importància de la lectura com a eina de creixement personal.
Takeaways
- ✍️ Jordi Sierra i Fabra é un prolífico escritor con máis de 500 libros.
- 📚 A lectura salvou a súa vida e inspirouno a escribir.
- 🎶 A música foi unha parte esencial da súa vida e carreira.
- 💪 Superou a tartamudesa a través da escritura.
- 🌍 Creou unha fundación para apoiar a xente nova na escritura.
- 💡 A súa filosofía é vivir o presente e seguir os soños.
- 👨🏫 Fomenta a lectura entre os mozos a través de premios e iniciativas.
- 📖 A lectura é fundamental para o crecemento persoal e a educación.
- 💔 A súa relación co seu pai foi complexa, pero sempre buscou o seu apoio.
- 🌟 A esperanza e o amor son fundamentais na súa vida.
Timeline
- 00:00:00 - 00:05:00
Jordi Sierra i Fabra, un escriptor nascut a Barcelona en 1947, comparteix la seva passió per l'escriptura, que ha mantingut des dels vuit anys. Reflexiona sobre la seva vida, marcada per la tartamudesa i la pobresa, i com la lectura va ser la seva salvació. A través de la seva experiència, anima els joves a llegir i a seguir els seus somnis, independentment de les dificultats que puguin afrontar.
- 00:05:00 - 00:10:00
Sierra explica com, a causa de la seva tartamudesa, va trobar en l'escriptura una forma d'expressar-se sense bloquejos. Recorda la seva infantesa solitària, on llegia vorazment llibres que aconseguia de segona mà, i com això va influir en la seva decisió de convertir-se en escriptor. La seva primera experiència d'escriptura va ser a l'hospital després d'un accident que va patir de petit.
- 00:10:00 - 00:15:00
Després d'un accident que li va costar un braç, Jordi va començar a escriure la seva primera novel·la a l'hospital. Malgrat la reacció negativa del seu pare, que va trencar el seu manuscrit, va decidir seguir escrivint per a ell mateix. Va descobrir que escriure li permetia comunicar-se sense tartamudejar, cosa que el va motivar a seguir el seu somni d'esdevenir escriptor.
- 00:15:00 - 00:20:00
Jordi comparteix la seva relació amb el seu pare, que volia el millor per ell, però que no entenia la seva passió per l'escriptura. A l'escola, va patir bullying per la seva tartamudesa, però això el va fer més fort. Va decidir que, malgrat les adversitats, seguiria el seu camí i es convertiria en escriptor, malgrat les dificultats que això comportava.
- 00:20:00 - 00:25:00
A l'edat de 12 anys, Jordi va escriure un conte que va ser rebut amb un zero per la seva mestra, la qual el va desanimar. Aquesta experiència el va fer plorar, però també el va motivar a creure en ell mateix. Va aprendre que la seva passió per l'escriptura era més important que l'opinió dels altres, i va decidir seguir escrivint.
- 00:25:00 - 00:30:00
Jordi explica com la música va influir en la seva vida i la seva escriptura. Va descobrir la seva passió per la música a través de la ràdio i va començar a escriure sobre música, la qual cosa el va portar a treballar com a crític musical. Va viure moments memorables amb artistes com David Bowie i Freddie Mercury, i va utilitzar aquestes experiències per enriquir la seva escriptura.
- 00:30:00 - 00:35:00
Després de fer-se un nom com a crític musical, Jordi va decidir deixar-ho tot per dedicar-se a l'escriptura de novel·les. Va viatjar pel món i va escriure sobre les seves experiències. La seva passió per l'escriptura va ser més forta que qualsevol altra cosa, i va continuar escrivint fins a convertir-se en un autor prolífic amb més de 500 llibres publicats.
- 00:35:00 - 00:40:00
Jordi comparteix la seva filosofia sobre l'escriptura i la vida. Creu que cada dia és una oportunitat per viure i escriure. La seva experiència de vida l'ha ensenyat a valorar el moment present i a seguir els seus somnis sense por. La seva passió per l'escriptura és el que el manté viu i motivat.
- 00:40:00 - 00:45:00
A més de la seva carrera com a escriptor, Jordi ha creat una fundació per promoure la lectura i l'escriptura entre els joves. Ha organitzat premis literaris i ha realitzat xerrades a escoles per inspirar als joves a seguir els seus somnis. La seva fundació busca ajudar als nens a trobar la seva veu a través de l'escriptura.
- 00:45:00 - 00:50:00
Jordi reflexiona sobre la importància de viure el moment present i de no deixar que les opinions dels altres el desanimin. La seva experiència de vida l'ha portat a creure en la importància de l'amor, la pau, el respecte, l'honradesa i l'esperança. Aconseguir aquests valors és el que realment importa en la vida.
- 00:50:00 - 00:56:34
Finalment, Jordi anima als joves a llegir i a escriure, i a no deixar que les dificultats els aturin. La seva vida és un exemple de com la passió i la perseverança poden portar a l'èxit, i espera que la seva història inspiri a altres a seguir els seus somnis.
Mind Map
Video Q&A
Quina és la motivació de Jordi per escriure?
Escriu perquè li demana el cos i per la seva passió per explicar històries.
Com va influir la seva infantesa en la seva carrera?
Va créixer en un entorn difícil, amb tartamudesa, i la lectura va ser la seva salvació.
Quins projectes ha creat Jordi per ajudar els joves?
Ha creat un premi literari i una fundació per fomentar la lectura i l'escriptura.
Quina és la seva opinió sobre l'educació?
Cree que l'educació és important, però que la lectura és essencial per al creixement personal.
Quin llibre li va canviar la vida?
'La font' d'Ayn Rand, que el va ajudar a entendre's a si mateix.
Quina és la seva visió sobre la música?
La música és una part essencial de la seva vida i l'ha ajudat a connectar amb el món.
Quina és la seva filosofia de vida?
Viu el present i creu en la importància de ser feliç i seguir els seus somnis.
Quin consell dona als joves?
Que segueixin els seus somnis i que llegeixin molt.
Com es defineix com a escriptor?
Com una 'antena parabòlica' que capta idees i les transforma en històries.
Quina és la seva relació amb la seva família?
Valora molt la seva família i la seva influència en la seva vida.
View more video summaries
CÓMO ELABORAR MARCO TÉORICO CON EJEMPLO PARA TESIS O PROYECTO DE INVESTIGACIÓN
Metabolismo proteico - a síntese de proteínas é essencial para o funcionamento do organismo
Un cerebro atento es un cerebro feliz | Martín Reynoso | TEDxMarDelPlata
10 defeitos de impressoras que você pode evitar
Mulheres das Águas | documentário
Dia de Campo na TV - Colheita e Pós Colheita de Frutas
- 00:00:16Em dic Jordi Sierra i Fabra i soc escriptor.
- 00:00:20Porto escrivint des que tinc vuit anys
- 00:00:22i no pararé d'escriure.
- 00:00:25¿Per què un paio de cop es passa tota la vida,
- 00:00:30tota la seva vida,
- 00:00:32amb un paper a la mà, una màquina d'escriure o un ordinador
- 00:00:36explicant històries sense saber si algú les llegirà,
- 00:00:40sense saber si agradarà, sense saber res,
- 00:00:44només perquè l'hi demana el cos?
- 00:00:47Així que us explicaré per què soc escriptor
- 00:00:50i després ja pregunteu el que us vingui de gust.
- 00:00:55Vaig néixer a Barcelona l'any 47, tinc 72 anys d'edat,
- 00:01:00i vaig néixer en una Barcelona en una postguerra.
- 00:01:04La meva llengua, el català, no la podia parlar
- 00:01:07i vaig néixer tartamut, soc tartamut.
- 00:01:10Oi que no ho sembla? Doncs no és broma.
- 00:01:12No podia parlar.
- 00:01:13Amb 8, 9 o 15 anys no podia parlar.
- 00:01:18Segueixo sent tartamut.
- 00:01:20Però em vaig reciclar, vaig ser locutor de ràdio.
- 00:01:23És molt divertit que un tartamut acabi de discjòquei.
- 00:01:26Ho vaig aconseguir, però entre amics potser de tant en tant tartamudejo.
- 00:01:30No és per nervis o perquè aquesta em piqui l'ullet o alguna cosa així. No.
- 00:01:35Soc tartamut. És la veritat.
- 00:01:37Tenia més problemes quan era nen.
- 00:01:39Érem pobres, televisió, a casa meva, no n'hi havia.
- 00:01:43Jugar al carrer, no, em podia enxampar un cotxe.
- 00:01:46Era sempre a casa sol i llegint. Soc fill únic, a més.
- 00:01:50Sol i llegint.
- 00:01:52I dic llegint, i em dirigeixo a la gent jove que hi ha aquí,
- 00:01:55tots teniu menys de 20 anys, ja ho veig,
- 00:01:58perquè a la vostra edat jo em llegia un llibre cada dia. Cada dia.
- 00:02:03Repeteixo, a mi llegir em va salvar la vida.
- 00:02:07Devorava llibres sense parar.
- 00:02:08Em vaig adonar, afortunadament,
- 00:02:11que jo estudiant era un ase integral,
- 00:02:14però tot el que llegia se'm quedava aquí i aquí, ho absorbia.
- 00:02:19Ho absorbia.
- 00:02:20A més, no podia... Al meu barri, biblioteca, no n'hi havia.
- 00:02:23Ni a la meva escola.
- 00:02:25Així que jo havia d'anar cada dia als meus veïns,
- 00:02:28que em donaven pa sec, diaris vells.
- 00:02:31Anava a un draper, ho venia
- 00:02:33i em donaven dos reals cada tarda pel que venia
- 00:02:36de pa sec i diaris vells.
- 00:02:38Sí que hi havia al meu barri una llibreria de segona mà.
- 00:02:42Per mi, aquell lloc era un paradís.
- 00:02:44Jo entrava en aquell lloc i volia llegir tots aquells llibres, tots.
- 00:02:48Fets pols, fets miques, és igual, els volia devorar.
- 00:02:53Per mi eren la vida, em nodrien en tots els sentits.
- 00:02:57Així que jo vaig començar a llegir llibres dolents i carrinclons,
- 00:03:01com jo.
- 00:03:02Perquè els llibres de lloguer bons costaven tres pessetes.
- 00:03:06Jo només podia llogar amb dos reals
- 00:03:09un de marcians, de l'Oest o de gàngsters,
- 00:03:12així que em vaig formar llegint porqueries.
- 00:03:15Un miracle? No ho sé. La qüestió és llegir.
- 00:03:18El meu pare em deia sempre a casa:
- 00:03:22"Jordi, fill meu, som pobres.
- 00:03:26Ets tartamut".
- 00:03:28Jo pensava: "Ara em dirà que soc lleig
- 00:03:30i m'enfonsarà la vida per sempre".
- 00:03:33Em deia: "Estudia o seràs com jo, un ningú, un treballador".
- 00:03:37Vaig sortir escriptor. Ni millor ni pitjor. Diferent, com tots.
- 00:03:42Què va passar?
- 00:03:43Un dia, jo tenia vuit anys,
- 00:03:46la meva mare va entrar a tafanejar una casa en construcció.
- 00:03:51Hi havia una porta de vidre.
- 00:03:53Em van dir que era un vidre irrompible.
- 00:03:57Vaig demostrar que es podia trencar.
- 00:04:00Com? Per nassos, amb aquest.
- 00:04:02Vaig travessar el vidre així, sense obrir la porta,
- 00:04:05i em vaig quedar sense braç.
- 00:04:06Veieu el tall? Cicatriu, tendons.
- 00:04:09Em vaig quedar sense nas. Sencer. Tallat.
- 00:04:12Tinc per aquí més talls que no ensenyaré perquè som a la televisió.
- 00:04:16Vaig anar a un hospital de Barcelona, mig mort i dessagnat.
- 00:04:20I en aquell hospital, amb vuit anyets,
- 00:04:22vaig descobrir aquesta pel·lícula de la vida i de què tractava.
- 00:04:25Allà hi havia gent morta, gent malalta.
- 00:04:28Jo estava, no és broma, embenat de cap a peus com una mòmia
- 00:04:33i penjat de ferros així.
- 00:04:37Tenia només lliure un braç.
- 00:04:40Sols amb un braç no podia llegir, era complicat passar les pàgines.
- 00:04:43I m'avorria. I us diré una cosa, mai m'he avorrit.
- 00:04:47Per mi el temps és or.
- 00:04:49Venim al món amb un xec en blanc i és el temps que viurem.
- 00:04:53Si el malgastem, no torna.
- 00:04:55Jo m'avorria i vaig dir a la meva mare: "Mare, dona'm paper, llapis i cartró".
- 00:04:59Perquè podia, a l'hospital, amb la cama, posar-hi alguna cosa
- 00:05:02i dibuixar o escriure.
- 00:05:05I un dia vaig escriure una novel·la, tres pàgines, la meva primera novel·la.
- 00:05:09'Assaltament al First National Bank'.
- 00:05:12Encara la recordo.
- 00:05:13La vaig donar al meu pare. El meu pare la va llegir i va dir:
- 00:05:17"Sí, però de tonteries, les justes. Estudia".
- 00:05:19I la va trencar.
- 00:05:21Primera conseqüència. Mai més vaig tornar a ensenyar res a ningú.
- 00:05:25Vaig escriure sempre per mi fins que vaig publicar el primer llibre.
- 00:05:29Això és important perquè avui dia
- 00:05:32escriviu una coseta i voleu que algú la llegeixi.
- 00:05:34Que la llegeixi la mare: "Filla, que bé que escrius!".
- 00:05:37Ni cas, és la teva mare.
- 00:05:39Així que em vaig adonar en aquell moment d'una cosa molt important,
- 00:05:44escrivint no tartamudejava.
- 00:05:47Això era genial per un nano de vuit anys tartamut.
- 00:05:49Era tartamut dels que no podien parlar,
- 00:05:51és a dir, em quedava bloquejat, deixava de respirar, feia...
- 00:05:55I em quedava així. Era molt dur.
- 00:05:58Mai, fins que no vaig tenir uns 17 o 18 anys, vaig poder parlar.
- 00:06:02Així que, per mi, escriure era la salvació.
- 00:06:05I vaig dir: "Seré escriptor".
- 00:06:07És clar, dit així sembla molt fàcil i no ho va ser.
- 00:06:10No ho va ser. Aquí va arribar el gran problema. El meu pare.
- 00:06:13"Pare, vull ser escriptor". Em va dir: "Com s'estudia això?".
- 00:06:17Dic: "Pare, això no s'estudia. Cada dia llegeixo, escric i aprenc sol".
- 00:06:22El meu pare em va dir: "Allò que no s'estudia no s'aprèn".
- 00:06:25"Pare, vull ser escriptor".
- 00:06:27"No. Et moriràs de gana, fill meu. Això per menjar no arriba".
- 00:06:32El meu pare em va prohibir escriure.
- 00:06:34Vaig dir: "Pare, encara que sigui poc, guanyaré alguna cosa".
- 00:06:37Volia ser escriptor, no ric o famós, és una altra història.
- 00:06:40L'art es mesura per allò que sents quan el fas,
- 00:06:44no pel que et paguen per fer-lo.
- 00:06:46Jo volia escriure.
- 00:06:47Era un nen, només un nen que tenia un somni.
- 00:06:51El meu pare m'ho va prohibir.
- 00:06:53El meu pare, si m'enxampava escrivint, plorava.
- 00:06:57Mai s'enfadava, mai em cridava, mai em va posar una mà al damunt.
- 00:07:00Plorava.
- 00:07:02És el pitjor perquè lluites contra un pare que plora
- 00:07:05perquè segueixes el teu somni.
- 00:07:07Però el meu pobre pare no el culpo de res.
- 00:07:10Va fer una guerra espanyola, la va perdre, va rebre per tot arreu.
- 00:07:13Quan ell portava mort 12 anys, vaig descobrir que era fill il·legítim
- 00:07:18d'una família de Valladolid molt famosa.
- 00:07:20Tinc un pedigrí famosíssim i mai ho vaig saber fins que no vaig ser gran.
- 00:07:24Aleshores, vaig entendre el meu pare anys després de mort.
- 00:07:27En aquell moment, no. El meu pare no el vaig culpar mai de res.
- 00:07:30Volia el millor pel seu fill.
- 00:07:32L'escola va ser un gran trauma
- 00:07:34i el que em va fer decidir per fi prendre'm seriosament això d'escriure.
- 00:07:38Mireu, anava a una escola en què n'érem 55 a classe.
- 00:07:43A més, tots nois, no hi havia plaer visual. Tots eren nanos.
- 00:07:47A la meva escola, per exemple, un professor de Matemàtiques
- 00:07:50de tant en tant deia a classe:
- 00:07:52"Vinga, riem una estona. Sierra, a la pissarra".
- 00:07:54"Riem una estona".
- 00:07:56Era el bufó de classe.
- 00:07:58Imagineu-vos com era l'escola.
- 00:08:00Recordo un dia que em va dir: "Dos i dos quant fan?".
- 00:08:02Per què? Perquè per un tartamut
- 00:08:05les paraules que comencen per C, P i T són impronunciables.
- 00:08:09Dos i dos són quatre.
- 00:08:11I aquell dia vaig dir a classe: "Qua-qua-qua".
- 00:08:16I va dir el professor de Matemàtiques: "Sembla un ànec, oi?".
- 00:08:19Compte. Era un nen.
- 00:08:21Imagineu-vos com era l'escola.
- 00:08:23El dia de la vida més important,
- 00:08:25i acabo la història, això n'és la introducció,
- 00:08:27tenia 12 anys.
- 00:08:29A classe de Llengua, la mestra va dir a classe:
- 00:08:32"Vinga, redacció. Tema lliure".
- 00:08:35La gent normal què fa? Allò típic. "La mama em mima".
- 00:08:38Tres pàgines.
- 00:08:40"És primavera, que bonic". Tres pàgines. Jo no.
- 00:08:43Tema lliure. Vaig fer un conte
- 00:08:46d'un marcià verd. Pelut, bavós i fastigós
- 00:08:50que baixava de Mart a la Terra i es perdia.
- 00:08:53La pel·lícula 'E.T.', l'heu vista? Us sona?
- 00:08:56Jo vaig fer 'E.T.' amb 12 anys.
- 00:08:58Me la va copiar Steven Spielberg, el molt marrà.
- 00:09:01La vaig veure i vaig dir: "Ostres! El meu conte!".
- 00:09:04Era el mateix. Exactament el bitxo aquell, amb el cul així, dient:
- 00:09:07"Casa meva, casa meva, casa meva". El mateix.
- 00:09:10Però ja ho veieu, món injust.
- 00:09:12Steven Spielberg va i es folra.
- 00:09:15A mi em va clavar un zero.
- 00:09:17Em va dir: "Sierra, fill meu, que burro que ets". Em va posar un zero.
- 00:09:21Amb un zero, el meu pare em matava.
- 00:09:24Li vaig haver de dir: "Mestra, un zero per què?".
- 00:09:26Ortografia, no hi havia faltes, llegia cada dia.
- 00:09:30Tres pàgines no, jo sis fulls. Era un nano ja... incontenible.
- 00:09:34Vocabulari alt.
- 00:09:35Llegia a casa el diccionari per buscar paraules noves.
- 00:09:39Mira si era estrany.
- 00:09:40Era un zero injust.
- 00:09:41I li vaig dir: "Mestra, vull ser escriptor".
- 00:09:46Em va mirar
- 00:09:48i em va dir davant de tota la classe: "Tu escriptor, Sierra?
- 00:09:52Mira, fill meu,
- 00:09:53millor que et busquis una feina perquè ets un inútil i ho seràs tota la teva vida.
- 00:09:58No somiïs".
- 00:10:01Em va dir que no somiés amb 12 anys.
- 00:10:04És el pitjor que es pot dir a un nen de 12 anys.
- 00:10:07Aquell dia vaig anar plorant a casa. Mai ho oblidaré.
- 00:10:11Vaig tancar la porta de l'habitació i plorant vaig dir: "Algú creu en mi?".
- 00:10:17El meu pare em prohibia escriure
- 00:10:18i segons l'escola jo era un ésser inferior.
- 00:10:21Compte. A l'escola, a més, jo vaig patir assetjament escolar.
- 00:10:27"Bullying".
- 00:10:28Vaig patir pallisses per ser tartamut.
- 00:10:31Us diré una cosa, sobretot a aquest que és un noi jove,
- 00:10:35cada cop que vaig rebre em va fer més fort.
- 00:10:38Tenia un somni.
- 00:10:39Qui pega és un covard cagat de por
- 00:10:42que té tant de pànic a la vida que fa servir la seva violència i por,
- 00:10:47amb la violència, per assetjar la resta.
- 00:10:51Aquells que em van pegar segueixen sent uns desgraciats,
- 00:10:53els he seguit la pista.
- 00:10:55Jo m'aferrava a un somni.
- 00:10:57Pensava: "Jo soc millor que tu perquè sé què vull ser.
- 00:11:00Tu no saps què vols ser".
- 00:11:02Així que vaig rebre molts cops i me'ls vaig empassar.
- 00:11:04I aquests em van fer més fort. Mai van poder amb mi.
- 00:11:08Aquell dia, plorant a casa, vaig descobrir que sí,
- 00:11:11que hi havia una persona que sí que creia en mi.
- 00:11:13Sabeu qui? Jo.
- 00:11:16N'hi ha prou.
- 00:11:17Us diré una cosa, i em poso de peu,
- 00:11:20el vostre pare és el vostre pare.
- 00:11:22Els joves.
- 00:11:24La vostra mare us ha parit. Perfecte.
- 00:11:27Els profes, que no són babaus, saben més o menys com sou
- 00:11:31i de quina pasta sou. Perfecte.
- 00:11:33Però compte, el més important ho sabeu només vosaltres.
- 00:11:38I què és el més important?
- 00:11:40El que cadascú té aquí dins, aquí dins i aquí dins.
- 00:11:44Això és la vostra vida, són els vostres somnis.
- 00:11:46Si esteu segurs d'alguna cosa, feu-la.
- 00:11:49Si creieu en alguna cosa, aneu-hi darrere.
- 00:11:51Que no us inflin el cap.
- 00:11:53Teniu només una vida i és curta, passa volant.
- 00:11:57Si creieu en alguna cosa, que no diguin: "Sigueu metges que guanyareu pasta".
- 00:12:01No. Sigueu metges si voleu agafar un paio com jo,
- 00:12:04obrir-lo i canviar-li el fetge de lloc.
- 00:12:07El plaer... Feu el que us agrada.
- 00:12:09Estic fart de sentir els vostres pares, els joves, dient-vos:
- 00:12:14"Fill meu, estudia alguna cosa amb sortida".
- 00:12:17Què sou, una autopista o què?
- 00:12:20Per Déu! "Amb sortida".
- 00:12:22Sigueu camins de cabra, aneu per on vulgueu, sigueu feliços.
- 00:12:26Els diners arriben després.
- 00:12:27Vivim en un món materialista, egoista,
- 00:12:31on no hi ha cap feina d'avui dia
- 00:12:33que d'aquí 20 anys segueixi existint.
- 00:12:36Cap estudi d'avui dia que us asseguri una vida.
- 00:12:39Què us assegurarà la vida?
- 00:12:41Tenir això obert, el cor obert, l'estómac resistent i llegir,
- 00:12:46absorbir la vida com esponges.
- 00:12:48No perdre-la.
- 00:12:50Aquell dia plorant a casa vaig pensar: "Què faig, escric o no escric?".
- 00:12:54Si veniu un dia a Barcelona i veniu a la Fundació Sierra i Fabra,
- 00:12:58veureu a la Fundació, al museu,
- 00:13:02les novel·les que jo vaig escriure amb 10, 11 i 12 anys.
- 00:13:05De 100 pàgines.
- 00:13:07I deien que jo mai seria escriptor. S'hi troben exposades.
- 00:13:10Les escrivia a mà, de 100 pàgines.
- 00:13:14Aquell dia em vaig dir: "Escric, segueixo o no?".
- 00:13:17I em vaig plantejar un repte:
- 00:13:18"Si faig un llibre gruixut", era un nen, "és que ho aconseguiré".
- 00:13:22Vaig fer-ne un de 500 pàgines.
- 00:13:24També es troba a la fundació exposat, l'original.
- 00:13:27Quan el vaig acabar després de dos anys,
- 00:13:29tenia molt clar que jo seria escriptor.
- 00:13:32No sabia si ric, pobre, famós... Això m'era igual.
- 00:13:35I és el que he sigut.
- 00:13:37Mai he deixat d'escriure.
- 00:13:39Aquesta és la raó que sigui escriptor, que ningú m'hagi aturat mai
- 00:13:42i que porti fets més de 500 llibres
- 00:13:45perquè ningú em va poder frenar.
- 00:13:47I vull explicar això d'entrada perquè ara al diàleg
- 00:13:50sapigueu una mica qui soc.
- 00:13:52No soc boig. Soc estrany, sí.
- 00:13:55Però el diàleg a partir d'aquí queda obert
- 00:13:57perquè em pregunteu el que vulgueu.
- 00:14:14Hola, Jordi.
- 00:14:15Em sembla que la teva vida gira al voltant de dos temes principals,
- 00:14:19que són la música i la literatura.
- 00:14:22I m'agradaria saber per què vas escollir justament aquests dos temes
- 00:14:25i si hi ha alguna connexió entre música i literatura.
- 00:14:29Bé, la música em va escollir a mi.
- 00:14:32A veure, vivia a Espanya.
- 00:14:34El que sonava per la ràdio aleshores
- 00:14:36era música que a mi no m'agradava.
- 00:14:39Flamenc, per exemple, no m'agradava.
- 00:14:42No l'entenia.
- 00:14:43Quan em va agradar el flamenc?
- 00:14:45Quan Paco de Lucía em va ensenyar a escoltar-lo.
- 00:14:48Quan un mestre t'ensenya.
- 00:14:50Però quan era un nen, el flamenc no m'agradava.
- 00:14:53Ni els tangos ni la música italiana o francesa.
- 00:14:56Era el que s'escoltava per la ràdio aleshores a Espanya.
- 00:14:59Així que un dia vaig escoltar un tema,
- 00:15:02'La consagració de la primavera' d'Igor Stravinsky.
- 00:15:05Encara ara, quan l'escolto, ploro.
- 00:15:09L'he escoltat al cementiri de Venècia on és Igor Stravinsky,
- 00:15:12allà assegut a la seva tomba, amb els cascos escoltant-la.
- 00:15:16A mig món. Perquè, quan vaig sentir allò,
- 00:15:19vaig saber què era la música per mi.
- 00:15:21En aquell moment, aquell nen que era jo,
- 00:15:24televisió, no en tenia, però ràdio sí.
- 00:15:26I escoltava òperes per la ràdio.
- 00:15:28Perquè jo imaginava,
- 00:15:30quan deia el locutor de Radio Nacional de España:
- 00:15:33"Tercer acte. Tristany va pel bosc galopant, Isolda és a...".
- 00:15:38I jo veia una pel·lícula perquè soc fill del cine.
- 00:15:43Anava sempre al cine quan era nen. Sempre vaig al cine.
- 00:15:46Encara avui veig cada dia una pel·lícula o dos abans d'anar a dormir.
- 00:15:51Així que escoltava un tipus de música que va ser per mi molt especial.
- 00:15:55Però amb 16 anys acabo l'escola.
- 00:16:00En aquells temps, batxillerat superior amb revàlida.
- 00:16:03Em poso a treballar en construcció vuit hores al dia
- 00:16:07com a empleat d'una empresa.
- 00:16:09El pare m'obliga a estudiar aparellador, que era tot matemàtiques.
- 00:16:14I jo ho odiava profundament.
- 00:16:16Què és aparellador? Qui es troba per sota l'arquitecte.
- 00:16:18Per què ho vaig escollir?
- 00:16:20Perquè, ja que no podia escriure, tot i que seguia escrivint,
- 00:16:23volia crear alguna cosa, deixar a la vida una petjada.
- 00:16:27Encara que fos una casa, encara que no la fes jo.
- 00:16:29Somiava sempre. Soc un romàntic. Sempre ho he sigut.
- 00:16:32Així que vaig estudiar això.
- 00:16:35Vaig veure que tot eren matemàtiques i va ser mortal.
- 00:16:37Vaig estar sis anys treballant de dia i estudiant de nit.
- 00:16:41Però què va passar en aquell moment, als meus 16 anys?
- 00:16:45Arriben els Beatles.
- 00:16:47Aquí sí que em va canviar la vida.
- 00:16:50Eren com jo, sentien com jo,
- 00:16:54vivien com jo volia viure i ningú m'hi deixava.
- 00:16:57I John Lennon es va convertir en el meu germà gran, el meu referent.
- 00:17:02Tots busquem a l'adolescència un mirall, algú de qui aprendre.
- 00:17:07Un mestre, un mentor, el que sigui. Per mi ho va ser John Lennon.
- 00:17:11Es va convertir en el germà gran que mai vaig tenir.
- 00:17:15Bé...
- 00:17:16En aquells temps, seguia venent pa sec.
- 00:17:20Tot i que treballés, el que guanyava ho donava als meus pares per menjar.
- 00:17:24Aleshores jo estava sempre sense diners.
- 00:17:28Què feia cada setmana per comprar-me un "long play"?
- 00:17:31El que seria avui dia un CD, eh? Un "long play".
- 00:17:35Bé, doncs anava cada dia a peu a treballar i a l'escola.
- 00:17:38Em feia cada dia a peu 15 quilòmetres.
- 00:17:42Una cultura de l'esforç que avui dia no existeix.
- 00:17:45L'esforç en aquell temps implicava aconseguir una cosa suant la cansalada,
- 00:17:50però després com ho gaudies!
- 00:17:52Avui dia, què feu els joves?
- 00:17:55Voleu un disc?
- 00:17:57Internet. YouTube.
- 00:18:00I a sobre ho escolteu malament. Amb altaveus de l'ordinador.
- 00:18:04Jo ho escoltava amb altaveus grans i la música t'ha d'inundar.
- 00:18:09Per mi, un disc era un ritual.
- 00:18:11Tota la setmana estalviant el bus i el metro.
- 00:18:15Anar el dissabte a la tarda a la botiga, comprar-me un disc,
- 00:18:19dur-lo a casa, treure'l amb els dos dits,
- 00:18:22posar-lo, l'agulla, escoltar-lo.
- 00:18:25Sentíem les coses. Avui dia se senten menys.
- 00:18:28Falten emocions. Però no aniré per aquí, segueixo amb el d'abans.
- 00:18:32La música. Per què?
- 00:18:34Bé, abans t'he dit que jo llogava llibres per llegir.
- 00:18:37Els discos, anava a peu, estalviava cada setmana el bus i el metro
- 00:18:42i el dissabte a la tarda anava a una botiga de discos
- 00:18:45i em passava tota la tarda escoltant deu "long plays"
- 00:18:48que sortien cada setmana.
- 00:18:50Hi havia molta més música abans.
- 00:18:52Avui dia, U2 treu un disc cada tres anys,
- 00:18:56Madonna cada quatre, l'altre cada vuit.
- 00:18:59Abans hi havia un LP cada any per cada artista.
- 00:19:02¿Saps què és anar amb 16 anys, 18 anys, a una botiga
- 00:19:06i veure a la botiga en un mateix dia
- 00:19:09Traffic, Who, Pink Floyd, Beatles, Rolling Stones?
- 00:19:12I deies: "Quin em quedo, mare meva?".
- 00:19:15Els escoltava tots.
- 00:19:16Anava a una peixera. No hi havia... Dins una peixera els escoltava tots.
- 00:19:20¿I què feia un paio com jo en una peixera
- 00:19:23escoltant discos una tarda quatre hores seguides?
- 00:19:27Em llegia les contraportades dels discos.
- 00:19:31I així, sense adonar-me'n, vaig aprendre anglès,
- 00:19:35vaig saber de què anaven les coses,
- 00:19:38escollia el millor disc i tenia una memòria increïble.
- 00:19:41Aquest guitarrista va tocar l'altre dia a tal disc.
- 00:19:45Matemàtiques? Burro. De música? Tot se'm quedava aquí.
- 00:19:48Era increïble.
- 00:19:50Mai vaig imaginar que això em serviria per guanyar-me la vida.
- 00:19:54Un dia, a Barcelona, jo tenia ja uns 17 o uns 18 anys,
- 00:20:00em va dir un paio: "Nano, vols ser escriptor?".
- 00:20:04Vaig dir: "Sí".
- 00:20:05I em va dir: "Doncs mira, en aquest país nostre, Espanya, una de tres:
- 00:20:09padrins, diners o un nom".
- 00:20:14A veure, jo era molt babau, me'n vaig anar a casa a reflexionar.
- 00:20:17Jo sempre anava a casa a pensar.
- 00:20:20Diners? "Ni flowers", no n'hi havia.
- 00:20:22Padrins?
- 00:20:23No coneixia ningú per donar-me una empenta si no era barranc a baix.
- 00:20:27Però el nom me'l podia fer jo.
- 00:20:30Compte. Era un empleat de la construcció
- 00:20:33en una empresa sinistra estudiant aparellador a la nit
- 00:20:37en una dictadura
- 00:20:39i vaig dir: "Em faré un nom".
- 00:20:41Era un il·lús
- 00:20:43o realment creia en mi.
- 00:20:46Si no creus en tu mateix, ningú creurà en tu.
- 00:20:49Tot és aquí i aquí. No tens res més.
- 00:20:52Així que vaig dir: "D'acord, em faré un nom".
- 00:20:55La vida és molt senzilla. Qui la complica? Nosaltres.
- 00:20:58Som massa complicats, però en el fons és senzilla.
- 00:21:02Jo em vaig dir: "Què faig jo millor que la resta?".
- 00:21:05Escriure.
- 00:21:06Feia novel·les, ja una cada any, així de gruixudes.
- 00:21:11De què sabia jo més que la resta? De música. En sabia un munt.
- 00:21:15Hi tenia olfacte, a més.
- 00:21:17Així que vaig dir: "Escriure de música".
- 00:21:20Durant dos anys,
- 00:21:21vaig enviar cada setmana una carta de 20 fulls,
- 00:21:25cada setmana, a Radio Madrid des de Barcelona.
- 00:21:29En aquells temps, el programa de música més important era 'El gran musical'.
- 00:21:34No hi havia 40 Principales. Era 'El gran musical'.
- 00:21:37Durant dos anys, cada setmana, una carta
- 00:21:40explicant històries de música.
- 00:21:43A 'El gran musical' hi havia unes noies joves com jo
- 00:21:46que obrien les cartes dels fans.
- 00:21:48És clar, cada setmana, carta d'en Jordi. Per començar, era així de gruixuda.
- 00:21:52Van parlar de mi al cap d''El gran musical',
- 00:21:54Tomás Martín Blanco,
- 00:21:56i em van fer delegat a Barcelona d''El gran musical' de Madrid.
- 00:22:01Això què era? Res.
- 00:22:02De tant en tant llegien per ràdio un tros de les cartes i prou.
- 00:22:05Però amb això i aquest morro ja anava a tot arreu gratuïtament.
- 00:22:08Discoteques i concerts.
- 00:22:10Bé, després d'un temps, 'El gran musical' va fer una revista,
- 00:22:13'El gran musical'.
- 00:22:15Jo ja en vaig ser el corresponsal a Barcelona.
- 00:22:18I vaig guanyar els primers diners escrivint de música.
- 00:22:24Feina, estudi, 'Gran musical', la ràdio.
- 00:22:27Ja em passava alguna cosa a la vida. I va passar.
- 00:22:30Amb 'El gran musical', al diari,
- 00:22:32després d'un any, el meu nom ja era allà dalt.
- 00:22:35Va venir la competència, Disco Express, me'n van fer director.
- 00:22:38Amb 22 anys em vaig poder encarar al meu pare per fi.
- 00:22:43Li vaig dir: "Pare, deixo de treballar i d'estudiar.
- 00:22:46Faré el que m'agrada, que és escriure".
- 00:22:48Anava a Nova York, a Los Ángeles, a Roma, a Londres.
- 00:22:53Vaig viatjar amb els grans del rock,
- 00:22:55a ser amb ells, a entrevistar-los, a anar-me'n de gires, el que sigui.
- 00:22:59Durant un temps, a part de Disco Express,
- 00:23:02vaig fundar 'Popular 1', vaig fundar vàries revistes,
- 00:23:05vaig superar la tartamudesa, vaig ser a la ràdio.
- 00:23:07Així que la música em va servir per fer-me conèixer.
- 00:23:12Per mi, és la meva energia.
- 00:23:13Tinc ara a casa 30.000 discos.
- 00:23:16Segueixo escoltant música, és part de la meva vida.
- 00:23:19Però en aquell moment ho vaig fer servir per ser escriptor.
- 00:23:22I la prova és que,
- 00:23:25quan ja era escriptor, havia publicat llibres,
- 00:23:28tenia un premi important com el de Villa de Bilbao
- 00:23:31i estava casat i amb dos fills,
- 00:23:34era el crític musical espanyol de premsa escrita més important,
- 00:23:38perquè tenia molt de poder,
- 00:23:41vaig dir: "Ho deixo tot per fer novel·les".
- 00:23:45Vivia massa bé.
- 00:23:48Això costa d'entendre.
- 00:23:49Jo me'n volia anar a Àfrica, Àsia, l'Amèrica Llatina.
- 00:23:54Volia que em passessin... Volia escriure, volia ser novel·lista.
- 00:23:57Havia de sentir coses.
- 00:23:59I és clar, jo vivia en un món de meravella.
- 00:24:01Tot era música, ja t'ho dic, el Concorde, helicòpters, limusines.
- 00:24:06Vivia de meravella.
- 00:24:07Doncs casat i amb dos fills, vaig dir a la meva dona:
- 00:24:10"Ho deixo tot per ser novel·lista d'un cop".
- 00:24:13I la meva dona em va dir només dues paraules: "Ja menjarem".
- 00:24:17Ho vaig deixar tot. Ho vaig deixar tot per fer novel·les.
- 00:24:22Si estàs segur d'alguna cosa, ho has de fer.
- 00:24:24La música era molt important, però no tant com escriure.
- 00:24:29I segueix sent important.
- 00:24:30Els meus amics són músics més que escriptors.
- 00:24:33Segueix sent pura energia el que sento quan escolto música,
- 00:24:37però vaig néixer per escriure.
- 00:24:39Volia escriure i vaig fer servir la música.
- 00:24:42Has escrit sobre la vida de molts músics.
- 00:24:45Quin d'ells t'ha impactat més i per què ha sigut?
- 00:24:49He tingut la sort de viure la música a la millor època de la història.
- 00:24:54Anys 60 i 70.
- 00:24:55Mai vaig entrevistar, perquè ja no es deixaven,
- 00:24:58Bob Dylan, Bowie, Bruce Springsteen.
- 00:25:04En canvi, he estat amic de Freddy Mercury, que ara està de moda.
- 00:25:07Hi ha una fotografia meva a la meva pàgina web de fa 45 anys
- 00:25:11quan encara no eren ni tan sols famosos.
- 00:25:13David Bowie em va rebre el dia 13 de maig de l'any 73
- 00:25:18després d'actuar com a Ziggy Stardust a l'Earl's Court Arena de Londres.
- 00:25:23Va ser la seva gran consagració com a déu del "glam power"
- 00:25:26abans d'anar-se'n a Amèrica.
- 00:25:28I quan va acabar el concert, en comptes d'esperar-se al sopar o a la festa,
- 00:25:32em va rebre al seu camerino encara maquillat com a Ziggy Stardust.
- 00:25:35És una cosa que no es feia i ho va fer amb mi.
- 00:25:39Amb Supertramp, quan els vaig conèixer, no eren ningú.
- 00:25:42I jo vaig escriure i els vaig dir:
- 00:25:45"Sou l'hòs... Sou increïbles".
- 00:25:48El vostre LP 'Crime of the Century' i el single 'Dreamer'
- 00:25:52seran número u d'aquí cinc o sis mesos
- 00:25:55i us menjareu el món durant cinc anys com a mínim.
- 00:25:59I em van dir: "Yes?".
- 00:26:01I va passar.
- 00:26:02Amb alguns músics vaig tenir molt de contacte,
- 00:26:05d'altres no es deixaven entrevistar.
- 00:26:07Així que et puc explicar cent mil històries.
- 00:26:09George Harrisson va convidar gent d'Espanya
- 00:26:13quan va inaugurar Dark Horse Records.
- 00:26:16I recordo que érem en un pub de Londres de nit,
- 00:26:19amb George Harrisson allà i hi va entrar la policia perquè hi havia alcohol.
- 00:26:23George Harrisson va dir: "No m'hi quedo".
- 00:26:25Va obrir una porta i va córrer. I jo al darrere.
- 00:26:28¿Saps què és anar per Londres corrent a les tres de la matinada
- 00:26:31darrere de George Harrisson amb cinc paios més?
- 00:26:34Doncs són històries que són divertides, curioses, el que sigui.
- 00:26:39Així que n'hi ha moltes.
- 00:26:41I de totes treus alguna cosa.
- 00:26:44La música quan canvia? Això quan s'acaba?
- 00:26:47El dia que assassinen John Lennon.
- 00:26:50Aquell dia, el rock canvia. Per què?
- 00:26:53Perquè els cantants van dir: "Seré jo el proper?".
- 00:26:56Van tenir por.
- 00:26:58A partir d'aquell moment, ja no hi va haver "backstage" lliure.
- 00:27:01Jo era als concerts, "backstage" lliure,
- 00:27:04era als camerinos,
- 00:27:05tenia un passi, una credencial que em donava accés a tot.
- 00:27:09Mai els he mitificat.
- 00:27:10Per exemple, els Beatles, els he conegut a tots menys a John Lennon.
- 00:27:15El van matar abans que el pogués conèixer.
- 00:27:17En canvi, al meu llibre més famós, un d'ells,
- 00:27:20'El jove Lennon',
- 00:27:21és la seva vida quan ell crea els Beatles amb 15 anys.
- 00:27:24Així que podria explicar històries de música
- 00:27:28i faltarien dies i setmanes per parlar-ne de totes.
- 00:27:31Jordi, ets un escriptor molt prolífic.
- 00:27:35Tens, ho has dit abans, 500 novel·les. Quin és el teu procés creatiu?
- 00:27:39Perquè aquest ritme és complicat de portar.
- 00:27:42Mira, com a escriptor soc una mena d'antena parabòlica amb potes.
- 00:27:48Dona'm un diari d'avui, el miro, te'n trec tres novel·les.
- 00:27:52Em faig preguntes.
- 00:27:53Darrere de cada notícia hi ha un "per què no?
- 00:27:56I si...? Què passaria si...?".
- 00:27:59Sempre hi ha preguntes.
- 00:28:01La meva motivació sempre és descobrir allò que ningú veu.
- 00:28:04Aquesta energia que flota i que jo agafo sense que ningú ho noti.
- 00:28:09Per tant, doncs no és el mateix fer ciència ficció, novel·la policíaca,
- 00:28:12novel·la històrica, novel·la realista, un poema, una cançó, el que sigui.
- 00:28:17Quan faig ciència ficció, soc Déu.
- 00:28:20Invento un món inexistent.
- 00:28:21Novel·la policíaca?
- 00:28:23Ha de ser un guió exhaustiu, tot ha d'encaixar a la perfecció.
- 00:28:28Faig novel·la històrica? Soc un ase. No tinc estudis.
- 00:28:32He de llegir, he d'aprendre.
- 00:28:33He d'anar a un país a visitar-lo per absorbir el país i poder escriure.
- 00:28:38Avui dia, us diuen:
- 00:28:41"Bah, tens Google Maps. Vas a Google Maps i vas pel carrer".
- 00:28:47I les olors?
- 00:28:49I els sons?
- 00:28:50Això no és a Google Maps.
- 00:28:52Jo he de sentir les coses, captar-les jo. Si no, no em serveixen.
- 00:28:56Per començar, què faig? Ho he dut perquè ho veieu.
- 00:29:00El guió.
- 00:29:02Això és el guió de varis dels meus llibres recent fets.
- 00:29:06Aquest està recent fet fa molts pocs dies, calentó.
- 00:29:11Aquest és el guió d'un llibre.
- 00:29:14Mireu-lo bé.
- 00:29:17Aquest és policíac.
- 00:29:19Sortirà al març, de la sèrie Mascarell. El número 11 de la sèrie Mascarell.
- 00:29:26Fixeu-vos com de llarg és el guió.
- 00:29:30Fixeu-vos com de llarga és cada pàgina perquè cada capítol, capítol 18...
- 00:29:36Dues pàgines de resum del capítol 18.
- 00:29:4119. Dos més.
- 00:29:43El 20. Dos més.
- 00:29:47El guió d'un llibre. Soc ràpid escrivint, lent pensant.
- 00:29:51Encara hi ha, amb perdó, idiotes que em pregunten:
- 00:29:56"Deus tenir 50 negres, oi?".
- 00:29:59No tinc ni secretària.
- 00:30:01Ho faig jo. M'encanta fer llibres.
- 00:30:03Un altre detall important.
- 00:30:05Si t'hi fixes, veuràs que els dies van correlatius.
- 00:30:09I direu: "Els dissabtes i diumenges també treballes?".
- 00:30:13Sí!
- 00:30:16L'art no admet dissabtes i diumenges.
- 00:30:18Potser un dissabte hagi fet vuit pàgines.
- 00:30:22I, en aquest, un dissabte, un diumenge, en vaig fer cinc
- 00:30:26perquè potser vaig anar a veure el Barça
- 00:30:28o vaig anar amb les meves netes a veure el que fos. D'acord.
- 00:30:32Acabo de fer un llibre. L'acabo d'escriure.
- 00:30:35Per què agrado a la gent jove i devoren els meus llibres?
- 00:30:38Perquè no els venc fum.
- 00:30:40No m'enrotllo, no hi poso palla.
- 00:30:43Explico una història amb les paraules justes i precises, directes.
- 00:30:47I prou.
- 00:30:48No vull canviar el món.
- 00:30:51Canvio la gent, ho sé. Un llibre sempre canvia la gent.
- 00:30:54Però soc un novel·lista, faig novel·les. Soc un contista.
- 00:30:58Res més.
- 00:31:00Aleshores, quan acabo un llibre, ni me'l llegeixo.
- 00:31:03Va a l'editorial. Que li agrada? Publica'l.
- 00:31:05No li agrada? No el publiquis. L'envio a una altra.
- 00:31:08Quin llibre et va canviar la vida?
- 00:31:11Com que soc un fan de la lectura, jo sé que,
- 00:31:15entre els 15 y els 20 anys,
- 00:31:18el bon lector troba el llibre que li canvia la vida. Sempre.
- 00:31:23Ho sé. Ho sé perquè jo he vingut a la Fira del llibre de Madrid
- 00:31:28seguits 38 anys.
- 00:31:31I duc 44 Sant Jordis.
- 00:31:33En 38 anys, sempre venen mestres plorant,
- 00:31:38dient-me: "Gràcies per escriure.
- 00:31:41El teus llibres són dels pocs que no em llancen al cap".
- 00:31:45Això a mi m'emociona.
- 00:31:47Però, sobretot, quan ve un noi o una noia,
- 00:31:50fins i tot més gran, i em diuen:
- 00:31:52"Jo odiava llegir fins que vaig llegir tal llibre teu i em vaig fer lector".
- 00:31:56Ostres!
- 00:31:57Aleshores t'adones
- 00:32:00que no canviaràs el món amb els llibres, no ets tan important.
- 00:32:06Però les novel·les canvien les persones.
- 00:32:09Les ajuden sempre. Sempre.
- 00:32:12Perquè a l'adolescència som insegurs,
- 00:32:17busquem miralls, busquem punts de suport,
- 00:32:20tenim ràbia, una ràbia incontrolable.
- 00:32:23Jo sempre dic: "Aquesta ràbia que tens amb 15 anys és la teva energia".
- 00:32:28Si saps dominar-la i dirigir-la, et menjaràs el món.
- 00:32:33Si la teva ràbia és negativa, et destruirà.
- 00:32:37La ràbia és inherent a l'adolescència. Cal sentir aquesta ràbia.
- 00:32:41És part de la vida.
- 00:32:45I si llegeixes aquell llibre i el trobes i la teva vida canvia,
- 00:32:49això ja és privilegi màxim.
- 00:32:52Jo tinc dos llibres.
- 00:32:53Un va ser 'El tall de la navalla' de William Somerset Maugham.
- 00:32:57Per què?
- 00:32:58Perquè el protagonista era un paio idealista
- 00:33:01i jo vaig dir: "Vull ser com ell".
- 00:33:04Aleshores ja sí, quan el protagonista se'n va a Katmandú,
- 00:33:09vaig dir: "Un dia aniré a Katmandú".
- 00:33:11Amb 40 anys vaig anar a Katmandú. Vaig complir la promesa.
- 00:33:15Però el llibre que em va canviar la vida
- 00:33:17i em fa fer ser com soc i entendre'm, sobretot, 'La font'.
- 00:33:22Escrita per Ayn Rand.
- 00:33:24Ayn Rand era una russa exiliada als Estats Units
- 00:33:29i va ser tan important
- 00:33:30que va crear una corrent filosòfica amb el seu pensament.
- 00:33:34'La font' és la història...
- 00:33:37Si no voleu llegir el llibre, perquè és gruixut i farragós avui dia,
- 00:33:40mireu la pel·lícula de Gary Cooper i Patricia Neal.
- 00:33:43Ayn Rand, a les seves novel·les, parla de l'individualisme.
- 00:33:48Jo crec en la col·lectivitat, crec en el grup,
- 00:33:51però en un equip de gent, en un equip de futbol, només hi ha un Messi.
- 00:33:56O un el que sigui.
- 00:33:58Jo soc individualista. Soc artista.
- 00:34:01El que jo faig surt d'aquí.
- 00:34:04I és meu. De ningú més.
- 00:34:06I aquell nano que era jo amb 18 anys,
- 00:34:10que treballava a la construcció,
- 00:34:12que encara tartamudejava,
- 00:34:15que estudiava de nit una cosa que odiava,
- 00:34:18es va adonar de què havia de fer
- 00:34:21per arribar a ser escriptor.
- 00:34:25Un metge estudia medicina,
- 00:34:27li donen un diploma
- 00:34:29i té un punt on recolzar-se.
- 00:34:33Un arquitecte, igual, un diploma i tot això.
- 00:34:36Un treballador, un lampista, és un ofici. Ho aprèn, és lampista.
- 00:34:41Però escriptor no s'estudia ni s'aprèn, se sent.
- 00:34:45Escriure és una cosa que surt de dins, de les entranyes.
- 00:34:50Per tant, aquell nano que era jo,
- 00:34:53vaig dir: "Quins punts tinc jo de suport?".
- 00:34:56No en tenia cap.
- 00:34:57No tenia res on agafar-me.
- 00:35:01"Com seré escriptor?".
- 00:35:02Aquesta novel·la em va fer pensar
- 00:35:05en allò que jo creia de la vida i de mi mateix.
- 00:35:10Aleshores em vaig construir, en lloc de tenir a la paret alguna cosa,
- 00:35:14em vaig construir un tamboret mental de cinc potes.
- 00:35:19Un tamboret, sabeu què és un tamboret,
- 00:35:22amb cinc potes, i m'hi vaig asseure al damunt.
- 00:35:26Va ser el meu punt de suport, el meu tron.
- 00:35:28Quines són les cinc potes?
- 00:35:30Les cinc paraules que han marcat tota la meva vida.
- 00:35:35Amor.
- 00:35:37Pau.
- 00:35:38Respecte.
- 00:35:39Honradesa.
- 00:35:40I esperança.
- 00:35:41Per mi, la pau és essencial. Mai he entès la violència. Mai.
- 00:35:46Em supera, em supera.
- 00:35:48Per mi és una cosa...
- 00:35:49Quan vaig haver de fer la mili,
- 00:35:52obligatòria aleshores, m'hi vaig negar.
- 00:35:56I vaig haver de subornar un militar
- 00:35:58per no anar a Sidi Ifni, a Àfrica, amb un uniforme.
- 00:36:01A mi, els uniformes em donen por i les armes, les odio.
- 00:36:05Em vaig jugar un consell de guerra, que m'afusellessin. M'hi vaig negar.
- 00:36:08No ho podia entendre i no hi vaig anar.
- 00:36:11Per tant, per mi la pau és essencial.
- 00:36:14L'amor.
- 00:36:16Cal enamorar-se cada dia.
- 00:36:18I enamora't de coses, de la ciutat, d'alguna cosa.
- 00:36:22L'amor és necessari.
- 00:36:24Respecte.
- 00:36:25La gent no es respecta.
- 00:36:27Fixeu-vos-hi bé, hem creat eines meravelloses com internet,
- 00:36:33Twitter o Facebook
- 00:36:34i els estem fent servir per odiar.
- 00:36:37Quan veig a internet: "Les xarxes cremen".
- 00:36:40No. Cremen 50.000 eixelebrats sense res més a fer
- 00:36:44que ficar-se amb el vestit de Sergio Ramos a la boda
- 00:36:46o el perruquí que duu l'altre paio a no sé què.
- 00:36:49Això és important? Au va, per Déu!
- 00:36:52Per tant, no hi ha respecte.
- 00:36:53Honradesa.
- 00:36:55La quarta.
- 00:36:56Vivim en un món... Fixeu-vos en la corrupció que hi ha,
- 00:37:00els diners que hi ha de narcotràfic, on anirem a parar?
- 00:37:03És a dir, un paio que a sobre roba el seu país
- 00:37:07o el seu partit, el que sigui, i s'ho enduu a Suïssa.
- 00:37:10L'honradesa és bàsica.
- 00:37:11Dona'm una persona honrada i tindré algú en qui creure.
- 00:37:15I, per últim, l'esperança.
- 00:37:18Per què és l'últim?
- 00:37:20Veureu, em sap greu dir-ho,
- 00:37:24no crec en déus ni en paradisos ni en més enllàs.
- 00:37:29No.
- 00:37:30Crec que som un accident còsmic meravellós,
- 00:37:33però la meva vida és això aquí i ara.
- 00:37:36Cada dia em llevo amb una gran il·lusió.
- 00:37:38Hi ha dies en què ni em rentaria
- 00:37:41perquè he deixat el llibre al capítol 4 i en vull fer un altre.
- 00:37:44Tinc ganes de posar-me a escriure.
- 00:37:46Per tant, la meva esperança és únicament allò que faig cada dia.
- 00:37:50Estar viu,
- 00:37:51tenir la il·lusió d'escriure, de ser feliç,
- 00:37:54de fer allò que m'agrada i prou.
- 00:37:56I somio.
- 00:37:57I la meva gran il·lusió seria morir amb 100 anys i escrivint.
- 00:38:02Aleshores, aquest tamboret, les cinc potes, aquestes cinc paraules,
- 00:38:06neixen de llegir un llibre
- 00:38:09que em va fer pensar en qui era jo i com estimava.
- 00:38:12I tothom ho hauria de trobar si llegeix.
- 00:38:24Hola, Jordi.
- 00:38:25¿Quina de les iniciatives o projectes que has engegat
- 00:38:28són d'aquells que més orgullós et sents?
- 00:38:31Durant 20 anys vaig ser per tot Espanya i Amèrica Llatina
- 00:38:36fent xerrades a escoles, i en feia moltes.
- 00:38:39Me n'anava una setmana al mes, d'octubre a maig,
- 00:38:43cada any, a veure una comunitat espanyola.
- 00:38:46Feia cinc xerrades diàries, cinc dies seguits.
- 00:38:50Sempre que anava a una escola,
- 00:38:52em trobava amb un noi o noia que em deia:
- 00:38:57"Vull ser escriptor i el meu pare no em deixa".
- 00:39:00M'hi veia a mi mateix.
- 00:39:02O em deien:
- 00:39:03"Vull ser escriptor, però, és clar, visc a Sòria".
- 00:39:06O visc a Huelva o visc a Logronyo.
- 00:39:09Jo: "Què hi té a veure?".
- 00:39:10"No. És clar, és que cal anar a Madrid o a Barcelona per fer això".
- 00:39:14I deia: "No, fill, no".
- 00:39:15Aleshores, m'adonava que hi havia molta gent, com tot nen o nena,
- 00:39:19que també somiava.
- 00:39:21I un dia em vaig dir: "Jordi, crearàs un premi literari".
- 00:39:25El premi Jordi Sierra i Fabra per menors de 18 anys.
- 00:39:30Hi ha d'haver alguna cosa darrere que ho empari.
- 00:39:34Aleshores vaig dir: "Faré, a més, una fundació.
- 00:39:37Una fundació que doni suport al premi i a més iniciatives".
- 00:39:41Compte.
- 00:39:42No soc ric, no soc milionari.
- 00:39:45Jodorowsky, el gran Jodorowsky,
- 00:39:49em va dir un cop: "Jordi...".
- 00:39:51Bé, m'ho deia sempre:
- 00:39:54"Si la vida et va donar un don,
- 00:39:57has de tornar a la vida un 10%".
- 00:39:59I tinc un don. Sé escriure. I ràpid.
- 00:40:02Així que, l'únic que faig és, aquest 10%...
- 00:40:06No em canvio el cotxe cada any,
- 00:40:09visc al mateix lloc des de fa 30 anys.
- 00:40:12No soc de luxes.
- 00:40:13He estat a mig món, però Medellín em va enamorar.
- 00:40:16Em van dir a Medellín: "Jordi, aquí amb molt pocs diners
- 00:40:21faríem com tu a Barcelona".
- 00:40:23Vaig dir: "Faré dues fundacions
- 00:40:25per crear un pont cultural Barcelona-Medellín,
- 00:40:28Catalunya-Antioquia, Espanya-Colòmbia".
- 00:40:31I el vaig crear fa 15 anys, el 2004.
- 00:40:34A Medellín vam aconseguir ser...
- 00:40:36Ens van donar el premi Ibby-Asahi al millor projecte cultural del món.
- 00:40:39M'han donat la Medalla d'Honor de Barcelona per la Fundació.
- 00:40:42Aquest darrer any...
- 00:40:44Això ho dic com a acudit, però és cert.
- 00:40:46Espanya m'ha donat la Medalla d'Or
- 00:40:51de les Belles Arts
- 00:40:53i Catalunya, la Creu de Sant Jordi.
- 00:40:56Vaig dir a la meva dona: "Que m'estic morint?
- 00:41:00Saps alguna cosa que jo no sàpiga?".
- 00:41:02Perquè, és clar, quan et donen premis en vida, sospites.
- 00:41:06Sospites molt. Però no, de moment segueixo aquí.
- 00:41:09Gandhi deia que la pitjor violència és la indiferència.
- 00:41:13I és cert.
- 00:41:15Som en un món, abans ho he dit, egoista i materialista.
- 00:41:18Ningú fa res per la resta. O gairebé ningú.
- 00:41:21Cal fer alguna cosa, el que sigui, on sigui.
- 00:41:24Si jo hagués tingut una leucèmia com la va tenir Josep Carreras,
- 00:41:27tindria una fundació per ajudar gent amb leucèmia.
- 00:41:30Però soc escriptor i intento que la gent jove llegeixi.
- 00:41:34I, a més, que escriguin.
- 00:41:36Seran millors persones.
- 00:41:38Sabran explicar al paper com se senten.
- 00:41:40Per tant, la Fundació respon a un munt de les meves inquietuds
- 00:41:45de fer quelcom per la resta.
- 00:41:47No espero que m'ho agraeixin.
- 00:41:49Per exemple, a Barcelona, fa 11 anys vaig fer una iniciativa.
- 00:41:54Estava fart de veure els futbolistes, del Barça, del Madrid, de l'Espanyol,
- 00:41:59anar el dia de Reis als hospitals, bé, a Nadal als hospitals,
- 00:42:04a dur als nens joguines.
- 00:42:06Amb TV darrere i premsa darrere. I em feia ràbia.
- 00:42:10A més, mai donen llibres, donen joguines.
- 00:42:14Què passa, un llibre no és una joguina?
- 00:42:16Vaig trucar a cinc escriptors amics meus fa 11 anys
- 00:42:19i vam anar a veure tres hospitals el dia abans de Nadal
- 00:42:22a dur els nostres llibres a nens malalts.
- 00:42:26Avui dia, som 50 escriptors
- 00:42:29a més de 20 hospitals per tot Barcelona.
- 00:42:32I ja l'exemple ha condit a València, a Girona, a Tarragona i a Lleida.
- 00:42:38Però quina és la meva norma? No volem premsa.
- 00:42:43No ho fem per lluir o per dir:
- 00:42:45"Que bons que som que anem als hospitals". No. No.
- 00:42:48I compte, anar a un hospital a veure nens a oncologia
- 00:42:53que s'estan morint és dur.
- 00:42:55Anar a veure nenes amb anorèxia o bulímia embenades, tremolant, és dur.
- 00:43:00I hi anem.
- 00:43:02Escriptors per la Infància.
- 00:43:04És una cosa que sense la Fundació Sierra i Fabra...
- 00:43:06M'ho diuen:
- 00:43:07"Mira que simple, però si no se t'arriba a ocórrer a tu, no existiria".
- 00:43:12He creat el Premi Docent de l'Any a Catalunya.
- 00:43:16Per què?
- 00:43:17No vaig tenir cap mestre a qui estimés. Cap.
- 00:43:21I és molt trist.
- 00:43:24I durant anys, els mestres han posat els meus llibres. Els estimo.
- 00:43:29Sense ells no seria aquí, no menjaria cada dia com menjo.
- 00:43:33Així que he creat un premi per honorar un mestre cada any.
- 00:43:37La Fundació hi és per això.
- 00:43:38Saps el dia que vaig descobrir que hi havia quelcom millor que escriure?
- 00:43:45Va ser un dia que a Medellín, a Colòmbia,
- 00:43:49la Fundació Sierra i Fabra durant un temps,
- 00:43:51amb el Banco de Colombia,
- 00:43:53dúiem llibres a llocs molts distants.
- 00:43:57Biblioteques de 300 o 400 llibres seleccionats.
- 00:44:01I els dúiem en canoa, en burro... Amb les FARC...
- 00:44:05Les FARC t'aturaven, però com que eren llibres no et feien res. "Passa, passa".
- 00:44:10Era perillós, però passàvem. Bé...
- 00:44:13Doncs dúiem cada quatre dies una biblioteca
- 00:44:15a un poblet de per allà perdut.
- 00:44:18I un dia vaig dir: "Hi vull anar jo".
- 00:44:20I vam anar a la biblioteca a un lloc anomenat Copacabana.
- 00:44:24No Copacabana del Brasil, sinó Copacabana, Medellín, Antioquia.
- 00:44:30Era una escola feta amb dos barracons de metall
- 00:44:36a 2.000, gairebé 3.000 metres d'alçada, amb un fred que pelava.
- 00:44:41Hi havia un pam de fang. No vam poder arribar fins a dalt.
- 00:44:45Després d'anar a la biblioteca i fer la meva xerrada,
- 00:44:49de cop m'estiren dels pantalons.
- 00:44:51Faig així i hi havia un nen
- 00:44:55baixet, raquític, una coseta així petitona,
- 00:44:58tenia un set o vuit anys, i em diu molt seriós:
- 00:45:01"Escolti, vostè ha portat llibres?".
- 00:45:06I jo també li dic molt seriós: "Sí, què passa?".
- 00:45:10I em diu: "Res, és que m'encanta llegir".
- 00:45:15Vaig girar el cap i em vaig posar a plorar.
- 00:45:18No ho vaig poder evitar.
- 00:45:20Aleshores, em vaig adonar que hi havia una cosa més important que escriure.
- 00:45:24I és que un nen et digui: "Gràcies per donar-me un llibre".
- 00:45:29I això sense la Fundació no existiria.
- 00:45:33Així que la Fundació respon a totes aquestes inquietuds.
- 00:45:35També tenim una revista literària en línia gratuïta.
- 00:45:39S'anomena www...
- 00:45:43lapaginaescrita.com.
- 00:45:46Cada tres mesos,
- 00:45:48publiquem una revista de 100 pàgines
- 00:45:51gratuïta, és a dir, la pot veure la gent,
- 00:45:55i entrevistem escriptors que ens expliquen
- 00:45:57com i per què escriuen.
- 00:45:59Perquè la gent aprengui a escriure.
- 00:46:01I publiquem relats i poemes a nois i noies de fins a 21 anys.
- 00:46:07Intento que la gent llegeixi.
- 00:46:09Mira, avui dia la incultura s'olora.
- 00:46:13Aneu a buscar feina i el de davant, en dos minuts,
- 00:46:17us olora que feu pudor a ases.
- 00:46:21Us ho olora.
- 00:46:22Així que la cultura no s'aprèn estudiant, s'aprèn llegint.
- 00:46:27Estudiar et dona una disciplina i tot això, però únicament.
- 00:46:31No pots arribar a tot.
- 00:46:33Des que hi ha internet encara és més fàcil arribar a tot.
- 00:46:37La gent no el fa servir per aprendre, el fa servir per fer l'idiota.
- 00:46:41Així que hi ha més ases que abans.
- 00:46:43Per tant, jo intento predicar amb l'exemple.
- 00:46:47Premi literari,
- 00:46:49la revista en línia 'La pàgina escrita',
- 00:46:52els hospitals i tot això.
- 00:46:55Fem coses. Tinc un equip de gent meravellós.
- 00:46:58Quatre persones. A Barcelona no en som més.
- 00:47:01A Medellín n'hi ha més.
- 00:47:03I la Fundació és això.
- 00:47:04Només la darrera bogeria d'un senyor.
- 00:47:08Però com a mínim l'he vist en vida, la gaudeixo en vida.
- 00:47:12I bé, em queden coses per fer, és clar.
- 00:47:14Encara falta que algú posi el meu nom a una escola.
- 00:47:17M'encantaria. Sí.
- 00:47:18Si teniu una escola i li voleu posar el meu nom, feu-ho.
- 00:47:21Sí. I ho dic així, és a dir, no em fa cap vergonya.
- 00:47:24Sí, home, sí és divertit.
- 00:47:25Jo que vaig odiar tant la meva escola, seria genial.
- 00:47:29Així que, bé, ja he parlat de la Fundació.
- 00:47:34Hola, Jordi.
- 00:47:36Després d'una llarga vida escrivint, quina seria la teva lliçó més gran?
- 00:47:40Si pensem en l'Univers
- 00:47:44i pensem que hi ha més gent per allà,
- 00:47:46altres formes de vida,
- 00:47:51és aterridor.
- 00:47:54Però si pensem que som els únics de l'Univers,
- 00:47:59encara és més aterridor.
- 00:48:02Sigui com sigui, és acollonant.
- 00:48:05Així que
- 00:48:08cada dia intento que sigui
- 00:48:11una petita vida tancada en un dia.
- 00:48:14El que he fet fins ara,
- 00:48:16en música, en llibres, en tantes històries,
- 00:48:21està fet.
- 00:48:22Existeix només aquí.
- 00:48:25El que faci a partir de cinc o deu minuts
- 00:48:28encara ha d'arribar.
- 00:48:30Aleshores, jo resumeixo la vida sempre en això, avui, aquí, ara,
- 00:48:34tu, jo, això i això.
- 00:48:36Punt. No hi ha res més.
- 00:48:38La lliçó que he après crec que bàsicament és aquesta.
- 00:48:41Home, és clar que faig plans, penso en el futur i tot això,
- 00:48:44però cada dia quan em llevo
- 00:48:48he de sentir la vida que em motiva a llevar-me content i a escriure.
- 00:48:53Tinc alts i baixos com tothom,
- 00:48:56però intento,
- 00:48:59repeteixo, com ho he dit a ella,
- 00:49:03per fer els millors llibres que pugui escriure
- 00:49:06i explicar les millors històries
- 00:49:08i seguir sent jo mateix,
- 00:49:11he de tenir aquesta confiança, aquesta esperança,
- 00:49:13aquesta creença
- 00:49:15que avui és avui, demà no existeix, el passat ha passat.
- 00:49:19Així com quan faig un llibre,
- 00:49:21que cada capítol que faig l'enfoco com si fos una sola novel·la
- 00:49:26i explico aquest capítol, que després va unit a la resta.
- 00:49:30Doncs cada dia de la meva vida és part d'una cadena.
- 00:49:33Et juro que cada llibre que he fet
- 00:49:35sé quan l'he fet, per què l'he fet, com l'he fet
- 00:49:38i què he sentit.
- 00:49:39Escric quan viatjo. Als avions, hotels.
- 00:49:42Per què pensar a casa? A casa no puc pensar.
- 00:49:44A casa escric. Pensar, no.
- 00:49:47M'agafo un avió. 15 hores a l'avió. Què faig? Escriure. Fer guions.
- 00:49:51Me'n vaig a illes on no hi ha televisió, diari ni internet.
- 00:49:56Dues setmanes aïllat, allà a pensar.
- 00:49:59Hi estic sol. I és dur estar sol sabent que tens a Barcelona
- 00:50:04netes, fills, dona, gent que t'estima. És dur.
- 00:50:08He tingut una vida plena,
- 00:50:10però la lliçó és que aquesta vida plena em serveix per carregar les piles avui.
- 00:50:15És com el mòbil, que a la nit el connectes
- 00:50:18i al matí et lleves i el mòbil està carregat.
- 00:50:22Doncs és igual.
- 00:50:23Dormo cada dia nou hores.
- 00:50:25He de dormir molt per estar bé físicament.
- 00:50:28Nou hores. D'una de la matinada
- 00:50:31a deu del matí, que és l'hora a la qual em llevo.
- 00:50:34Nou hores.
- 00:50:36I em llevo i visc aquest dia.
- 00:50:39Als meus viatges he estat a punt de morir sis vegades.
- 00:50:43He caigut en avió tres cops.
- 00:50:46Un a Lhasa, al Tibet. Bé, anant a la Xina.
- 00:50:50Un altre a Johannesburg, a Sudàfrica.
- 00:50:52Un altre a la Martinica.
- 00:50:53He estat a punt de morir al terratrèmol de Xile del 2010.
- 00:50:58Escala 8,8, el vuitè més gran de la història.
- 00:51:01Jo hi era, a dalt de tot del gratacel fent així.
- 00:51:06Una sang freda acollonant. En vaig baixar vestit.
- 00:51:09Em vaig vestir.
- 00:51:10Vaig agafar el guió que estava fent i el passaport.
- 00:51:14En vaig baixar amb guió i passaport, tot el que m'interessava.
- 00:51:17Així que...
- 00:51:18A l'Índia, un cop, a Amritsar, al Panjab indi,
- 00:51:23uns paramilitars em van agafar, em van posar allà en un mur
- 00:51:26com per afusellar-me.
- 00:51:27A Sri Lanka, a Colombo, atemptat terrorista.
- 00:51:32Però no ho he explicat als llibres.
- 00:51:34És part de la meva vida.
- 00:51:36És a dir, no ho faig servir.
- 00:51:38T'ho explico a tu perquè som en família.
- 00:51:40M'han fet millor o pitjor?
- 00:51:42M'han demostrat que tinc sang freda.
- 00:51:44Perquè el dia que queia l'avió a Chengdu,
- 00:51:47érem 30 espanyols,
- 00:51:49jo cridava: "Tranquils, no caiem, baixem de pressa, però no caiem".
- 00:51:55Així que, la lliçó, no ho sé. Lliçons i tot això...
- 00:52:00Avui. Viu l'avui. Viu l'avui.
- 00:52:03Sent l'avui. Enamora't avui.
- 00:52:06Un cop vaig fer una xerrada parlant de l'amor
- 00:52:10i un amic meu
- 00:52:12em va dir després de tres mesos: "Jordi, ¿saps que aquell dia
- 00:52:15després d'escoltar-te vaig trucar al meu pare i li vaig dir:
- 00:52:19'Pare, mai t'ho he dit, però t'estimo molt'
- 00:52:23i va morir al cap de una setmana?
- 00:52:26Sense tu, no hagués dit al meu pare que l'estimava, mai l'hi hagués dit".
- 00:52:31Aleshores, aquell dia el va ajudar.
- 00:52:36I una altra anècdota de què em sento orgullós.
- 00:52:39A Quito, fa uns anys, en una xerrada,
- 00:52:42després de deu anys vaig tornar a Quito
- 00:52:46i va venir un senyor de 90 anys
- 00:52:49i em diu:
- 00:52:51"Senyor, vaig estar fa deu anys escoltant-lo.
- 00:52:56Tenia 80 anys.
- 00:52:58I jo pensava:
- 00:53:00'M'agradaria aprendre coses,
- 00:53:02però amb la meva edat ja, amb el que em queda de vida...
- 00:53:06I m'agradaria estudiar, però amb el que em queda de vida...'".
- 00:53:12I no sé què. I sempre era:
- 00:53:13"Amb el que em queda de vida, per què" o no sé què.
- 00:53:16Diu: "I vostè ens va dir que teníem l'obligació
- 00:53:20de viure fins l'últim dia.
- 00:53:23Si estàvem vius, teníem el deure
- 00:53:26de cremar la nostra vida i morir saciats.
- 00:53:30Vostè va dir tot això i sap què?
- 00:53:33Vaig fer una carrera, vaig aprendre informàtica.
- 00:53:37Escolti, tinc 90 anys
- 00:53:40i ara no penso en morir, penso que arribaré als 100.
- 00:53:44I encara em queden per fer tantes coses!".
- 00:53:4690 anys.
- 00:53:47Amb 80 s'anava a morir.
- 00:53:50De què va servir que jo li digués que tenia l'obligació de viure?
- 00:53:54Perquè en va sortir convençut que podia viure.
- 00:53:56Fins l'últim alè.
- 00:53:57Així que, paio, viu ara, sent ara, fes el que et toqui avui
- 00:54:02perquè no saps si demà estaràs viu.
- 00:54:04Ets la teva única oportunitat.
- 00:54:26I per acabar, llegiu llibres.
- 00:54:29No els descarregueu d'internet pirates.
- 00:54:34No sigueu males persones.
- 00:54:36No em robeu a mi ni a l'editorial,
- 00:54:39en el meu cas robeu a una fundació que ajuda nens.
- 00:54:42Si no venc llibres, no els puc ajudar.
- 00:54:44És una cadena. No sigueu dolents.
- 00:54:46Hi ha llibres barats o biblioteques, però no els descarregueu.
- 00:54:51I...
- 00:54:54Bàsicament, crec que he explicat tantes coses
- 00:54:57que ho resumeixo així: soc el que soc perquè he llegit.
- 00:54:59Llegir em va salvar la vida, escriure li va donar un sentit.
- 00:55:03Crec que sereu millors persones si agafeu una novel·la de tant en tant.
- 00:55:08Però no una a l'any ni una... No, no, més, més, més.
- 00:55:12M'acomiado sempre fent un gest.
- 00:55:15Faig així.
- 00:55:18Del meu personatge de 'Star Trek', el senyor Spock. Vulcanià.
- 00:55:23El senyor Spock s'acomiadava sempre a la sèrie 'Star Trek', deia:
- 00:55:29"Llarga vida i prosperitat".
- 00:55:31Jo sempre dic: "Pau i llarga vida".
- 00:55:33El dolent és que els joves diuen: "Com Sheldon Cooper, de 'Big Bang'".
- 00:55:38I els dic: "No, Sheldon Cooper es va inspirar en mi.
- 00:55:41Fa 40 anys que jo m'acomiado així".
- 00:55:44Així que sigueu feliços, llegiu,
- 00:55:48aneu a menjar-vos el món.
- 00:55:50I, si no, una bona pizza que ja us toca.
- 00:55:52Sigueu feliços i pau. Gràcies.
- escriptura
- lectura
- música
- tartamudesa
- inspiració
- joves
- fundació
- vida
- superació
- passió