Al loro, que no estamos tan mal
Résumé
TLDRO vídeo trata un tema complexo de percepcións negativas cara ao estado do mundo, comparando co pasado. Relata o evento histórico do naufragio do Essex en 1820, que inspirou a novela Moby Dick. Historia onde a tripulación sobreviviu en situacións extremas, chegando ao canibalismo. Este evento conecta coa discusión sobre a economía mundial e o progreso humano, destacando melloras en PIB per cápita tras a revolución industrial e a disparidade entre a percepción pública e os datos reais. Alude ás teorías de Hans Rosling para demostrar como a xente subestima as melloras en pobreza, saúde e esperanza de vida. Use un enfoque humorístico e crítico para explorar estas cuestións e describe como achegamentos tecnológicos, como os teléfonos intelixentes, revolucionaron a vida moderna. Finalmente, critica a tendencia humana cara ao negativismo, influenciada polas novas mediáticas e percepciones históricas erradas.
A retenir
- 🌍 A percepción pública frecuentemente non coincide coa mellora real do mundo.
- 📉 A pobreza mundial reduciuse significativamente desde 1800.
- ⚙️ A revolución industrial incrementou drasticamente a riqueza per cápita.
- 📈 A poboación global segue medrando pero estabilizarase en 11.000 millóns.
- 📚 A educación está máis accesible agora que en ningún outro momento da historia.
- 💡 Os avances tecnolóxicos distorsionan as comparacións de PIB.
- 🐋 O naufragio do Essex inspirou a novela 'Moby Dick'.
- 🦠 Avances médicos melloraron a saúde global e a esperanza de vida.
- 👶 A mortalidade infantil descendeu en todo o mundo.
- 📰 O sesgo negativo afecta a percepción da xente sobre novas e eventos.
Chronologie
- 00:00:00 - 00:05:00
O vídeo comeza discutindo a percepción negativa sobre o estado do mundo debido ás malas noticias que recibimos diariamente. A pesar dos informes de superpoboación, migracións masivas, contaminación e conflitos, cuestiona se realmente estamos peor que no pasado. Despois, introduce a historia de 1820 dun barco baleeiro, o Essex, liderado polo capitán de 29 anos, George Poldark, que estaba en busca de cachalotes na metade do Océano Pacífico. No medio da caza fallida de baleas, un gran cachalote ataca e afunde o barco, obrigando aos 21 mariñeiros a sobrevivir nunha dramática deriva en pequenas barcas, levándoos ao canibalismo para sobrevivir, ata que son finalmente rescatados. Estes eventos inspiraron a novela "Moby Dick" de Herman Melville.
- 00:05:00 - 00:10:00
Os mariñeiros afundidos do Essex enfróntanse a tres opcións: navegar cara ás illas Marquesas, con medo aos caníbales; ir cara ao norte para Hawai, onde hai tifóns, ou cara á costa chilena a pesar dos ventos contrarios. Deciden dirixirse ao sur, abordando a fame cando os alimentos se esgotan, o que leva a casos de canibalismo. Finalmente, tras 93 días, son rescatados por outro barco. Esta narración serve para introducir a análise do estado actual do mundo baseado en datos máis que en percepcións, citando o método do profesor Hans Rosling para ilustrar as melloras no benestar global.
- 00:10:00 - 00:15:00
Discútese a idoneidade de medir o benestar mediante o PIB per cápita, que reflicte a riqueza dun país. A historia de 10,000 anos do PIB por cápita móstrase como un "stick de hóckey", onde despois de miles de anos de pobreza, a revolución industrial provoca un aumento significativo na riqueza media. A pesar das críticas, o orador argumenta que a mellor, pero incompleta, é usar o PIB para reflexionar sobre a nosa situación económica, destacando a importancia de contextualizar a evolución do PIB no tempo para entendermos o nacemento da riqueza.
- 00:15:00 - 00:20:00
Indícase que o PIB non captura as innovacións tecnolóxicas recentes que melloran a nosa riqueza real. Como exemplo, móstrase un iPhone representando varios dispositivos cuxo valor fai anos se estimou en 30,000 euros, mentres que hoxe nun teléfono poden custar só uns 500 euros, facendo parecer que somos máis pobres cando tecnicamente somos máis ricos. Este cambio indica que as cifras de PIB subestiman drasticamente a nosa actual riqueza e benestar debido a unha mala avaliación dos avances tecnolóxicos na economía actual.
- 00:20:00 - 00:25:00
Outra perspectiva destacada é que bens como a liberdade, igualdade de xénero, educación, e saúde non se miden co PIB. A análise mostra que a esperanza de vida incrementou significativamente en todo o mundo, correlacionada cos avances médicos dispoñibles grazas á riqueza. A mortalidade infantil tamén diminuíu drasticamente, sinalando melloras xeneralizadas na saúde pública. A tendencia amosa que países máis ricos logran mellores resultados en saúde. Estas métricas, xunto co PIB, amosan unha imaxe de progreso que a miúdo non se considera debido ás limitacións das medidas económicas tradicionais.
- 00:25:00 - 00:30:00
Ao longo do tempo, veremos que a mortalidade infantil foi diminuíndo e o número de fillos por muller tamén, como resultado do aumento da riqueza que provocou sociedades máis avanzadas onde os nenos necesitan máis educación e recursos. A ilustración histórica amosa como os cambios demográficos levan a proxeccións de poboación que alcanzan uns 11.000 millóns antes de estabilizarse, debido á tendencia decrecente de natalidade. Estes factores demostran que os temores de superpoboación son culturalmente esaxerados e se deben ás perspectivas iniciais de crecemento demográfico non informadas.
- 00:30:00 - 00:35:00
O contido explica como a poboación mundial crecerá ata estabilizarse arredor dos 11.000 millóns segundo o modelo exposto, que ilustra as distintas xeracións e o aumento da esperanza de vida. O espazo restante suxire unha discusión sobre a pobreza, desigualdade, a desaparición da clase media, todo ditado por percepcións erróneas. Argumenta que a pobreza reduciu drasticamente, pasando do 50% ao 11% actualmente. Suxire que supoñer que a clase media está desaparecendo é erróneo, posto que a riqueza aumentou globalmente, incluíndo aos países que antes eran considerados pobres, amosando un progreso significativo e constante.
- 00:35:00 - 00:40:00
Proponse unha análise máis detallada da pobreza e desigualdade, usando a medida de pobreza relativa que revela que a percepción de pobreza nos países ricos non necesariamente reflicte a realidade. Critícase as definicións de pobreza usadas nos países da OCDE, mostrando que mesmo con incrementos masivos nos ingresos, as taxas de pobreza permanecen estancadas por ser medidas de desigualdade en vez de pobreza real. A explicación exemplifica con ilustracións a futilidade de certas medidas entre os considerados "pobres" nos países desenvolvidos fronte a unha mellor comprensión global.
- 00:40:00 - 00:45:00
Destácase que a medida de pobreza nos países ricos non reflicte a realidade, xa que se basea en desigualdade máis que pobreza real. O falante menciona que as desigualdades globais aumentaran entre 1820 e 1975, pero nos últimos anos comezaron a pecharse debido ao crecemento rápido en países antes pobres, especialmente en Asia. Usa gráficos para amosar a "gran converxencia", onde as economías desenvolvidas e en desenvolvemento están achegándose en riqueza relativa, reflectindo unha desigualdade que, a pesar de existente, está a reducirse co tempo grazas ao desenvolvemento constante dos países anteriormente pobres.
- 00:45:00 - 00:50:00
A metodoloxía baseada en enquisas de Rosling ilustra que moita xente, incluídos expertos, aferren ideas erróneas sobre o progreso mundial. Mostra que a percepción de que o mundo está empeorando está xeralizadamente asentada en contrastes non fundamentados cos datos analíticos. A análise de Rosling revela ignorancia extendida sobre os mellores logros do progreso humano contemporáneo. Resaltan comparativas humorísticas con monos para ilustrar esta falta de coñecemento e percepción real do progreso global, subliñando un descoñecemento xeneralizado mesmo entre académicos e xornalistas.
- 00:50:00 - 01:13:35
Conclúe cunha reflexión sobre por que se tende a ignorar e/ou desconhecer os progresos positivos globais, atribuídos a un "biaix de negatividade" innato nos humanos incentivado probablemente por instintos de supervivencia evolutivos. A cultura da negatividade periodística e a atención constante ás malas noticias máis que ás boas alimentan esta percepción, xunto con recordos permanentes de eventos illados e negativos. Finaliza vinculando esta percepción co exemplo histórico sobre a caza de baleas, simbolizando un descoñecemento que levou ao grupo do Essex a tomaren decisións desinformadas.
Carte mentale
Questions fréquemment posées
Que evento do século XIX inspirou a novela Moby Dick?
O naufragio do buque Essex en 1820.
Como se describe a mellora na calidade de vida da humanidade ao longo do tempo?
A mellora descríbese como un crecemento significativo, especialmente coa chegada da revolución industrial.
Cal foi a renda per cápita estimada hai 8.000 anos?
Estimábase en 450 dólares ao ano.
Que papel xogaron os avances médicos na esperanza de vida?
Os avances médicos, como vacinas e antibióticos, contribuíron significativamente ao aumento da esperanza de vida ao longo do tempo.
Como afecta o cambio tecnolóxico aos cálculos do PIB?
Os cambios tecnolóxicos poden facer que pareza que somos máis pobres debido ao menor custo dos servizos avanzados.
Cantos millóns de persoas hai actualmente no mundo?
A poboación mundial actual estímanse en 7.000 millóns de persoas.
Cantas persoas aproximadamente morren cada ano atacadas por tiburóns?
Unhas 9 persoas ao ano.
Por que se tende a ter unha visión pesimista do estado do mundo?
Devido ao sesgo da negatividade, que amplifica as novas negativas sobre as positivas.
Voir plus de résumés vidéo
Técnicas de Comunicación Eficaz
A ROÇA DE ARROZ DO ZÉQUINHA DO ALTO - PRODUZ 100%
400 Tendencías de geografía urbana para inversionistas 2020-2050
✔️QUÍMICA Teoría Orbital Molecular Introducción paso a paso Diagrama (H2) y (He) AULAEXPRESS
LEADERSHIP IRL
Trump SECRET INVESTOR DECK LEAKS to Meidas…IT’S BAD!!
- 00:00:00# Colors.
- 00:00:01# Colors... #
- 00:00:05Si fem cas de les notícies que rebem cada dia,
- 00:00:08és fàcil pensar que anem cada cop pitjor.
- 00:00:10Hi ha perill de superpoblació, augmenten les diferències,
- 00:00:13les guerres provoquen migracions massives, contaminem més,
- 00:00:16la temperatura puja, el clima canvia, tenim atur, pobresa,
- 00:00:20fam, epidèmies, falta de llibertat, atemptats, guerres...
- 00:00:22Però realment estem tan malament?
- 00:00:25Si mirem al passat, vivim millor o pitjor que abans?
- 00:00:28I què ens espera en el futur, anem a pitjor o a millor?
- 00:00:41És el 20 de novembre de 1820.
- 00:00:46Un gran vaixell caçador de balenes
- 00:00:48està intentant caçar al mig de l'oceà Pacífic,
- 00:00:54l'oceà més gran del món.
- 00:00:56És un vaixell que ha salpat de la costa est dels Estats Units.
- 00:01:00El seu capità és un jove de 29 anys que es diu George Poldark,
- 00:01:05de fet, tota la tripulació és jove, menys de 29 anys,
- 00:01:08fins i tot hi ha un nen de 14 anys,
- 00:01:11i estan tenint la mala sort que no troben balenes,
- 00:01:15i segueixen buscant,
- 00:01:17quan de sobte, a l'horitzó, apareix una manada de catxalots.
- 00:01:20Els catxalots són les balenes més buscades,
- 00:01:24per la qualitat del seu greix,
- 00:01:26es veu que quan cremes el greix del catxalot no fa pudor,
- 00:01:31i per tant era el més buscat per les làmpares d'oli
- 00:01:34i per les espelmes que es feien amb el greix de la balena.
- 00:01:39Ràpidament, 20 dels 21 mariners...
- 00:01:43fan baixar les barquetes que tenen petites per caçar els catxalots,
- 00:01:47amb els seus arpons,
- 00:01:49i es dirigeixen cap a la manada d'animals.
- 00:01:53Comencen a lluitar, arpó amunt, arpó avall,
- 00:01:56el mar es tenyeix de vermell,
- 00:01:58i de sobte, el capità Poldark s'havia quedat al vaixell mare,
- 00:02:02que es deia Essex,
- 00:02:04doncs veu allà a l'horitzó, a uns 500 metres,
- 00:02:07veu el cap de la manada.
- 00:02:09El pare de la família de catxalots.
- 00:02:12Era una bèstia enorme, més de 30 metres de llargada,
- 00:02:15i a més tenia una cicatriu que li anava d'esquerra a dreta.
- 00:02:19Tenia els ulls profunds,
- 00:02:21i amb aquells ulls profunds el mirava directament als seus ulls,
- 00:02:24intentava creuar la mirada.
- 00:02:26La cicatriu li deformava la cara de manera que semblava enfadada.
- 00:02:31Semblava que li digués: "Què m'estàs fent a mi?
- 00:02:34Què estàs fent a la meva família? Estàs matant els meus fills!"
- 00:02:38I de sobte, sense treure la mirada del capità,
- 00:02:41el catxalot comença a penetrar cap al vaixell.
- 00:02:45400 metres, 350 metres...
- 00:02:49D'entrada el capità no es posa nerviós,
- 00:02:51perquè sap que les balenes no ataquen els vaixells humans,
- 00:02:54i de moment està tranquil.
- 00:02:56250 metres, 200 metres...
- 00:02:58De sobte es comença a posar nerviós, diu: "Aquest està boig.
- 00:03:01Potser xocarà contra el nostre vaixell."
- 00:03:04100 metres, 50 metres, ell comença a apujar les veles,
- 00:03:07intenta girar el timó per evitar la col·lisió,
- 00:03:12i quan el catxalot està a 25 metres desapareix a dins del mar.
- 00:03:17Hi ha uns segons de silenci,
- 00:03:19i de sobte el capità sent una enorme explosió: "Pom!"
- 00:03:23I aquesta explosió el llença a ell dins del mar,
- 00:03:26cau al mar, quan surt a la superfície veu el gran desastre.
- 00:03:30L'Essex tenia un enorme forat causat per l'impacte del catxalot.
- 00:03:35Els mariners que estaven intentant caçar balenes
- 00:03:38veuen que el vaixell es comença a ensorrar
- 00:03:41i van corrents a intentar agafar tots els aliments i l'aigua.
- 00:03:45També per intentar rescatar els instruments de navegació.
- 00:03:503 hores més tard, l'Essex era al fons del mar...
- 00:03:54i aquells mariners, 21 mariners, estaven a la deriva...
- 00:03:58en 4 petites barquetes.
- 00:04:01Òbviament no tenien cap sistema de comunicació,
- 00:04:04estem parlant del 1820, no hi havia WhatsApp, ni internet,
- 00:04:07ningú al món sabia que havien naufragat...
- 00:04:11Estaven sols.
- 00:04:13Van començar a analitzar la situació,
- 00:04:15mirar el menjar que tenien, mirar l'aigua,
- 00:04:17mirar els instruments, aviam on eren,
- 00:04:20i van decidir 3 i només 3 estratègies, 3 possibilitats.
- 00:04:25La primera era navegar cap a l'oest.
- 00:04:27Estaven molt a la vora a 30 dies de les illes Marqueses.
- 00:04:33Estan a 2.000 quilòmetros, van calcular el menjar que tenien,
- 00:04:36"hi arribarem".
- 00:04:38Però hi havia un petit problema, i és que un dels mariners...
- 00:04:41havia sentit que en aquelles illes, que avui són la Polinèsia francesa,
- 00:04:46doncs hi havia caníbals.
- 00:04:49I això els va fer por.
- 00:04:51La segona opció era anar cap al nord, a les illes Hawaii.
- 00:04:54El problema de les illes Hawaii
- 00:04:56és que era l'època dels tifons a l'oceà Pacífic,
- 00:05:00i amb aquelles petites barquetes, ells, que eren mariners,
- 00:05:02sabien que qualsevol petita tempesta els enfonsaria.
- 00:05:07La tercera opció era anar cap a la costa americana, de Xile,
- 00:05:10però, diguem, els vents allà al Pacífic sud...
- 00:05:15van d'est cap a oest, per tant tenien vents en contra,
- 00:05:18per arribar a Xile havien de baixar 1.500 quilòmetres,
- 00:05:22i resar perquè algun corrent i algun tipus de vent els portés a Xile.
- 00:05:26En total havien de fer uns 5.000 quilòmetres...
- 00:05:29i no tenien prous aliments.
- 00:05:31Fixeu-vos en la situació en què es trobaven
- 00:05:35aquells pobres homes miserables.
- 00:05:40Morir devorats per caníbals,
- 00:05:42morir ofegats per una gran tempesta, morir de gana.
- 00:05:47Aquestes eren les opcions.
- 00:05:50La imatge d'uns sers humans clavant-los les dents a la carn
- 00:05:56els va fer tanta por, tant de pànic,
- 00:05:59que van dir: "No anirem a les Marqueses."
- 00:06:01Ells eren experts,
- 00:06:03sabien que les tempestes del nord tampoc els deixarien sobreviure,
- 00:06:06van optar per anar cap al sud.
- 00:06:08Va passar una setmana, van passar dues setmanes,
- 00:06:12va passar un mes, van passar dos mesos,
- 00:06:15i es van començar a acabar els aliments.
- 00:06:17El primer home es mor de gana,
- 00:06:20i els altres l'enterren a la manera dels mariners.
- 00:06:24El llencen al mar amb la poca roba que tenia.
- 00:06:27Es mor el segon home, i llavors diuen:
- 00:06:31"Ostres... no el llencem al mar,
- 00:06:34perquè aquest home és una pila de carn,
- 00:06:37el podíem aprofitar per menjar-nos-el,
- 00:06:39i tenir més dies per poder arribar a Xile."
- 00:06:44I el van agafar i se'l van menjar.
- 00:06:46Fixeu-vos en la ironia, eh?
- 00:06:48No havien anat a les illes d'allà al costat
- 00:06:51perquè tenien por dels caníbals, i es converteixen ells en caníbals.
- 00:06:54Es mor el tercer, el quart, el cinquè home,
- 00:06:57i se'ls van menjant un per un.
- 00:07:0093 dies després del naufragi de l'Essex...
- 00:07:06uns mariners d'un altre vaixell
- 00:07:08que havia salpat del mateix port, de Nantucket, als Estats Units,
- 00:07:11veu una barqueta a l'horitzó.
- 00:07:15S'hi apropa, es pensa que és buida,
- 00:07:17i quan són allà veuen que hi ha una muntanya d'ossos.
- 00:07:20Una muntanya d'ossos humans, separats la majoria,
- 00:07:23però hi ha dos esquelets.
- 00:07:26I dedueixen: "S'han menjat els uns als altres,
- 00:07:29i al final els últims que quedaven s'han mort."
- 00:07:31Quan agafen els dos esquelets, es mouen, els esquelets.
- 00:07:34Resulta que no eren morts.
- 00:07:36Un d'ells era el capità Poldark.
- 00:07:38Sec, completament, de no beure ni menjar durant dies.
- 00:07:43S'havia convertit gairebé en un esquelet.
- 00:07:45Li donen menjar, li donen beure, sobreviu,
- 00:07:50i al cap d'uns anys escriu exactament tota aquesta història.
- 00:07:56Explica el que han passat.
- 00:07:58Explica que han hagut de menjar sers humans per poder sobreviure.
- 00:08:03I un gran novel·lista nord-americà, que es diu Melville,
- 00:08:07ho va llegir,
- 00:08:09i va escriure una novel·la sobre tot això que havia passat.
- 00:08:13El protagonista de la novel·la no era el capità Poldark,
- 00:08:16ni cap dels supervivents, ni el nen de 14 anys...
- 00:08:20ni el vaixell Essex.
- 00:08:21I la història no era la història de la supervivència d'aquells homes.
- 00:08:25El que va captar l'atenció
- 00:08:27del novel·lista nord-americà, el senyor Melville...
- 00:08:30era el catxalot.
- 00:08:32Va escriure una història sobre aquell catxalot.
- 00:08:35El catxalot de la cicatriu que anava de dalt a baix i d'esquerra a dreta.
- 00:08:39El catxalot de la mirada profunda.
- 00:08:42El catxalot que va atacar un vaixell quan cap catxalot ataca vaixells.
- 00:08:45I li va posar un nom imaginari,
- 00:08:48que era Moby Dick.
- 00:08:53Bé, aquesta història,
- 00:08:56diguem, encara que sembli mentida,
- 00:08:58té a veure amb el que us explicaré avui.
- 00:09:01Avui us vull parlar de l'estat del món.
- 00:09:04De l'estat del món, però no de la meva opinió sobre l'estat del món,
- 00:09:08sinó de què diuen les dades de com està el món.
- 00:09:11Estem bé, estem malament? Estem millor que abans?
- 00:09:13Òbviament sempre podríem estar millor,
- 00:09:16però què ens diuen les dades sobre l'estat real del món?
- 00:09:20Quan el Tian em va preguntar,
- 00:09:23diguem, si volia fer un programa sobre això,
- 00:09:26jo vaig dir que, a veure,
- 00:09:29no hi ha... no tinc cap manera d'explicar les dades
- 00:09:33que sigui millor que la manera que es va inventar
- 00:09:38un dels grans pedagogs de les dades, de l'estadística, que hi ha al món,
- 00:09:42que és el professor Hans Rosling.
- 00:09:45Hans Rosling és un metge que es va passar tota la vida
- 00:09:49intentant comunicar al públic en general,
- 00:09:52no als economistes, al públic en general,
- 00:09:54diguem, les dades estadístiques.
- 00:09:56I per tant, el que farem avui serà un petit homenatge al Hans Rosling,
- 00:10:01i us explicaré les dades, no tal com les veig jo,
- 00:10:04sinó tal com les veia i les explicava ell.
- 00:10:10El PIB. Ens fem un fart de sentir-ne parlar.
- 00:10:14Són les sigles de Producte Interior Brut,
- 00:10:17és la dada que fem servir per conèixer la riquesa d'un país.
- 00:10:20La dada del que ens correspon a cadascú el PIB per càpita,
- 00:10:24ens permet fer una fotografia de com estem ara.
- 00:10:27Però amb què ho hem de comparar per valorar-ho?
- 00:10:29Amb el PIB per càpita de fa 10, 100, 1.000, 5.000 anys?
- 00:10:32I el PIB continua sent vàlid per mesurar la riquesa?
- 00:10:35I amb el PIB n'hi ha prou per mesurar el benestar?
- 00:10:40Començarem a parlar de la situació econòmica mundial
- 00:10:45i el resum de l'estat del món el veieu aquí.
- 00:10:49Jo, el resum de l'estat del món el faig amb un pal d'hoquei,
- 00:10:53els que hi heu jugat sabeu que és un stick d'hoquei,
- 00:10:56i resumeix què ha passat al món,
- 00:10:58no des de la crisi, o la recessió, no, no,
- 00:11:02des que vam inventar l'agricultura.
- 00:11:06La millor manera, el millor resum, la millor dada...
- 00:11:08que resumeix la riquesa de la gent,
- 00:11:11el que guanya, la renda que té la gent, és el PIB per càpita.
- 00:11:15El PIB, Producte Interior Brut, és el valor del que produïm.
- 00:11:20Sumem la gent que fa pizzes,
- 00:11:23sumem el que valen les pizzes que produeix,
- 00:11:25més el que valen els escamarlans de la senyora que fa escamarlans,
- 00:11:28més el que valen les bicicletes del que fa bicicletes,
- 00:11:31els euros que valen els escamarlans, les pizzes, les bicicletes,
- 00:11:36els sumem, i tot sumat és el PIB.
- 00:11:39Dividim pel nombre de persones i ens surt el PIB per càpita.
- 00:11:43Per què el PIB és un indicador de la renda?
- 00:11:45Cadascuna d'aquestes persones, quan produeixes escamarlans,
- 00:11:48per què els produeixes?, per vendre'ls.
- 00:11:51I quan els vens, què passa? Que cobres.
- 00:11:53I quan tu cobres és un ingrés,
- 00:11:55per tant, fixeu-vos que l'altra cara de la moneda de produir i vendre
- 00:11:59és ingressar.
- 00:12:01Per això el PIB per càpita, d'alguna manera,
- 00:12:03ens ensenya quins són els ingressos de la gent.
- 00:12:06El que farem d'entrada
- 00:12:08serà explicar la història del PIB per càpita,
- 00:12:11la història de la renda per càpita,
- 00:12:13des que l'home s'inventa l'agricultura, fa 10.000 anys.
- 00:12:188.000 anys abans de Crist.
- 00:12:20Farem un gràfic on a l'eix horitzontal posarem el temps.
- 00:12:25-8000 vol dir 8000 abans de Crist, 7000 abans de Crist,
- 00:12:29zero, aquí neix Crist, i 2017 seria el dia d'avui.
- 00:12:34Estem d'acord?
- 00:12:36I aquí, a l'eix vertical, hi posarem la renda,
- 00:12:39expressada en dòlars,
- 00:12:41i òbviament anirem a la renda de 8.000 anys abans de Crist,
- 00:12:44abans no hi havia dòlars,
- 00:12:46però els economistes calculem
- 00:12:48el valor que tindria aquella renda en dòlars d'avui.
- 00:12:51Per tant, no s'ha de corregir per la inflació,
- 00:12:55els productes són més cars avui que fa 8.000 anys,
- 00:12:58ja ho hem corregit, tot està corregit per la inflació,
- 00:13:01i un cop corregit per la inflació
- 00:13:03els historiadors calculen que la renda per càpita, el PIB per càpita,
- 00:13:08fa 8.000 anys era d'uns 450 dòlars.
- 00:13:12400 euros, posem. A l'any.
- 00:13:16400 euros a l'any amb preus d'avui.
- 00:13:20Això és molt poc!
- 00:13:22Imagineu cobrar 400 euros a l'any amb preus d'avui.
- 00:13:26Si cobréssiu 400 a l'any seríeu enormement pobres, oi que sí?
- 00:13:31Doncs bé, tota la humanitat, la persona mitjana de la humanitat,
- 00:13:36fa 8.000 anys cobrava això.
- 00:13:38Eren enormement pobres, tots, tots.
- 00:13:42I ara deixeu-me mirar com evoluciona això,
- 00:13:45engeguem el motor de la història,
- 00:13:47i mirem com evoluciona la renda per càpita a través dels anys.
- 00:13:52Parlem de moments on encara no s'havia inventat l'escriptura.
- 00:13:55S'inventa la roda, els diners, l'edat de bronze,
- 00:13:58els indis escriuen els vedes, l'edat de ferro,
- 00:14:01Grècia, aquí neix Jesucrist,
- 00:14:03l'Imperi Romà cau, Marco Polo visita la Xina,
- 00:14:05els espanyols arriben a Amèrica,
- 00:14:08i comença la revolució industrial.
- 00:14:10Penseu que han passat 10.000 anys.
- 00:14:13I on és la renda per càpita? Igual!
- 00:14:18Han passat 10.000 anys i no hem crescut gens!
- 00:14:22Us hi heu fixat? Enormement pobres, al llarg de la història.
- 00:14:28I quan parlem de pobresa,
- 00:14:30m'agradaria que visualitzéssiu com vivia aquesta gent.
- 00:14:34Com vivien a l'edat de pedra, els grecs, els romans,
- 00:14:37com vivien a l'edat mitjana, al segle XVIII en aquest país.
- 00:14:41Aquesta és la història de la humanitat.
- 00:14:44Així és com vivien sempre.
- 00:14:46Sempre, sempre a la història de la humanitat hem viscut així.
- 00:14:50Fins i tot... fa quatre dies, l'any 1800.
- 00:14:55Aleshores passa una cosa.
- 00:14:58Aquí hem aturat la gràfica perquè alguna cosa màgica passa
- 00:15:01en el que anomenem la revolució industrial.
- 00:15:04Mireu què passa
- 00:15:06a partir de la revolució industrial.
- 00:15:11La renda per càpita es dispara.
- 00:15:131.000, 2.000, 3.000, 4.000, 5.000,
- 00:15:17i avui dia arriba a 9.000.
- 00:15:21Fixeu-vos que això té la forma d'un stick d'hoquei.
- 00:15:26La història de la humanitat és una història de pobresa,
- 00:15:29i avui dia som molt rics.
- 00:15:31La major part dels sers humans som molt rics.
- 00:15:34Però això és una cosa recent.
- 00:15:36Fixeu-vos que l'stick d'hoquei està posat així.
- 00:15:40No està posat així.
- 00:15:43Si sentiu els discursos de molta gent,
- 00:15:45sembla que abans vivíem millor.
- 00:15:47Avui és un desastre, com si abans fos una cosa fantàstica.
- 00:15:52És que el sistema econòmic actual causa molta pobresa.
- 00:15:56No, no causa molta pobresa. L'home sempre ha estat pobre.
- 00:15:59No és que vinguem de dalt i ara per culpa del sistema estiguem aquí.
- 00:16:04No, no, venim de baix.
- 00:16:07Hem d'entendre la història, hem d'entendre d'on venim,
- 00:16:09si volem entendre cap on anem.
- 00:16:11L'home, el ser humà, és un animal...
- 00:16:15que ha viscut sempre en estat de pobresa,
- 00:16:18i és només en aquest últim període de la història
- 00:16:21que la cosa ha canviat.
- 00:16:23Per cert, veieu que estic fent servir l'stick per assenyalar?
- 00:16:29Em podríeu passar un punter digital?
- 00:16:33Collons...
- 00:16:37Són gent que té sentit de l'humor.
- 00:16:39Demanes punter digital i et donen un dit de Mickey Mouse.
- 00:16:42Bé, la segona cosa que m'agradaria fer...
- 00:16:44és, ara que ja hem vist que el món ha millorat molt,
- 00:16:48diguem, hi ha crítiques, hi ha gent que diu:
- 00:16:52"Això no és veritat. Ens has ensenyat la mitjana."
- 00:16:55Us he ensenyat la mitjana, el PIB per càpita mundial,
- 00:16:58el que guanya la persona mitjana del planeta Terra,
- 00:17:01però clar, hi ha gent que viu a països rics,
- 00:17:04gent que viu a països pobres,
- 00:17:06no és el mateix els americans que els xinesos,
- 00:17:09o que els ghanesos a l'Àfrica,
- 00:17:12hi ha diferències entre països.
- 00:17:14Deixeu-me, per tant, que us ensenyi...
- 00:17:16una gràfica on hi ha 6 països.
- 00:17:196 països que han estat escollits aleatòriament
- 00:17:22perquè representen 5 continents, els 5 continents,
- 00:17:25i per fer-nos-en una idea hi posarem també Espanya,
- 00:17:29que és un país que sabem més o menys com ha anat,
- 00:17:33i per tant ens pot servir de referència.
- 00:17:36Aquí començarem una altra vegada l'any 1800,
- 00:17:40i fixeu-vos que tots els països, l'any 1800,
- 00:17:42tots els països són enormement pobres.
- 00:17:45El Regne Unit era una mica més ric,
- 00:17:48aquí al principi del segle XX l'Argentina sembla que es torna ric,
- 00:17:52sembla que serà el país més ric durant el segle XX,
- 00:17:55però fracassa, i es disparen els Estats Units,
- 00:17:57Anglaterra segueix al número 2,
- 00:17:59als 60 Espanya comença a disparar-se i sobrepassa l'Argentina,
- 00:18:03i arribem a l'actualitat,
- 00:18:06on el líder són els Estats Units,
- 00:18:09segueix el Regne Unit, Espanya ha perdut la tercera posició,
- 00:18:12amb la crisi veieu com ha baixat Espanya?
- 00:18:16Quan Espanya se'n va cap avall i Corea segueix,
- 00:18:18Corea avança Espanya en la posició número 3.
- 00:18:22Fixeu-vos en l'Argentina, que a principi del segle XX...
- 00:18:25semblava que seria el miracle, eh?
- 00:18:27Tothom deia: "El futur són els països de Sud-amèrica.
- 00:18:33No Nord-amèrica, Sud-amèrica."
- 00:18:34I aquí ho semblava, eh?,
- 00:18:36però un estancament que gairebé ha durat 7 anys
- 00:18:39ha portat l'Argentina al desastre,
- 00:18:41i fixeu-vos en una altra cosa curiosa.
- 00:18:42Cap als anys 20, 30, 40, 50, gairebé fins a l'any 70,
- 00:18:47Corea, és a dir l'Àsia, era més pobra que l'Àfrica.
- 00:18:52Corea està per sota de Ghana.
- 00:18:55Avui dia ens sembla que l'Àfrica sempre ha sigut dels més pobres.
- 00:18:58No, els més pobres eren els asiàtics.
- 00:19:01Però fixeu-vos què ha passat, aquí:
- 00:19:03el miracle asiàtic, en aquest cas de Corea,
- 00:19:06però també de la Xina, de l'Índia, Indonèsia, Hong Kong, Singapur...
- 00:19:11fixeu-vos que el miracle econòmic asiàtic
- 00:19:14ha fet que no només sobrepassés ràpidament l'Àfrica,
- 00:19:18sinó que sobrepassa l'Amèrica llatina
- 00:19:20i en última instància ha sobrepassat els primers països europeus.
- 00:19:25Per tant, fixeu-vos-hi, el 1800 eren tots iguals i tots pobres,
- 00:19:30ara hi ha moltes desigualtats,
- 00:19:32uns són molt rics, uns són molt pobres,
- 00:19:34però fixeu-vos que tots han anat cap amunt.
- 00:19:38Tots han fet una mena d'stick d'hoquei.
- 00:19:39I aquesta és la primera lliçó.
- 00:19:41La segona crítica que un ha de fer del tema del Producte Interior Brut
- 00:19:48és que, segurament, segurament,
- 00:19:52segurament,
- 00:19:53en realitat som més rics del que suggereixen aquestes dades.
- 00:19:58I és que les dades del Producte Interior Brut
- 00:20:01sovint ens enganyen
- 00:20:03quan estem en èpoques de gran canvi tecnològic.
- 00:20:08Us heu adonat que darrerament hem inventat moltíssimes coses.
- 00:20:12Doncs això representa un gran problema quan calculem el PIB.
- 00:20:15Recordeu com es calcula el PIB, us ho he ensenyat abans.
- 00:20:18Es multiplica la quantitat de peres pel preu de les peres,
- 00:20:22la quantitat de taronges pel preu de les taronges,
- 00:20:24la quantitat de pizza pel preu de la pizza,
- 00:20:27ho sumem tot i és el PIB.
- 00:20:29I quan fem peres, pomes i pizzes, no hi ha cap problema.
- 00:20:33Però ¿què passa quan fem productes,
- 00:20:36i sobretot quan fem serveis que canvien molt de qualitat?
- 00:20:41Per ensenyar-vos el problema deixeu-me que us presenti
- 00:20:45una taula amb una sèrie de productes que he col·locat per vosaltres.
- 00:20:51Això són molts productes,
- 00:20:53aquí hi ha una bola del món, un taulell d'escacs,
- 00:20:56una sèrie de jocs, aquí hi ha una tele amb vídeo amb tot de vídeos,
- 00:21:02hi ha llibres, una calculadora, hi ha un fax, recordeu els faxos?
- 00:21:06Un fax, un ordinador,
- 00:21:09guies telefòniques, recordeu les guies de paper?
- 00:21:12I també guies de Páginas Amarillas.
- 00:21:16Aquí hi ha despertadors, recordeu aquells despertadors?
- 00:21:19El telèfon, una llanterna, recordeu les llanternes?
- 00:21:22El rodolex, els equips de música,
- 00:21:25càmeres de fotos, càmeres de vídeo, l'home del temps...
- 00:21:30I recordeu això?
- 00:21:32Que es posaven unes coses blanques que es deien cartes,
- 00:21:35i que ho enviaves a tot arreu.
- 00:21:37Sabeu què és tot això?
- 00:21:39Sabeu què és tot això?
- 00:21:41És un iPhone.
- 00:21:46Tot això és el que tenim tots nosaltres a la butxaca.
- 00:21:51L'iPhone es va inventar fa 10 anys. 2007.
- 00:21:55No fa 20 anys, no fa 30 anys, és una cosa nova. Fa 10 anys teníem això.
- 00:21:59Ara ens sembla la prehistòria, oi que sí?
- 00:22:01Fa 10 anys teníem tot això.
- 00:22:03I ara calculem el PIB.
- 00:22:06Quant valia tot això?
- 00:22:08Quant valia tot això?
- 00:22:10¿Quant valia la càmera de vídeos, quant valia la càmera de fotos,
- 00:22:13l'equip de música, l'ordinador aquest gegant,
- 00:22:15la tele, les enciclopèdies?
- 00:22:19Aquí darrere hi ha la "Gran Enciclopèdia Catalana".
- 00:22:22Quant valia tot això?
- 00:22:24Hem fet els càlculs, sabeu quant valia tot això fa 10 anys?
- 00:22:2730.000 euros.
- 00:22:30I obteníem serveis, de tot això, o que sí, que n'obteníem serveis?
- 00:22:34Fantàstics serveis! Els mateixos que obtenim d'això.
- 00:22:37Quant val això?
- 00:22:40500, 600, 700...
- 00:22:42Si compreu, hi ha telèfons intel·ligents...
- 00:22:46que valen 100-150 euros, oi que sí?
- 00:22:4930.000... 500.
- 00:22:52Si calculem el PIB sembla que siguem més pobres, eh, que sí?
- 00:22:56Perquè si calculem el preu de venda d'això són 500.
- 00:22:59Si calculem el preu de venda d'això, són 30.000.
- 00:23:02Fixeu-vos que hi ha hagut un canvi tecnològic brutal
- 00:23:06que fa que sembli que siguem més pobres.
- 00:23:08Però no som més pobres, som més rics.
- 00:23:10Això fa molt més que tot això. Oi que sí?
- 00:23:13Però en canvi les dades ens diuen que no.
- 00:23:16És a dir, en realitat,
- 00:23:19segur, segur, segur que en realitat som molt més rics...
- 00:23:23del que diuen les dades oficials.
- 00:23:26Són del PIB per càpita.
- 00:23:37-¿70-80? -70.
- 00:23:40-60. -70.
- 00:23:41-50. -80.
- 00:23:44Per la meva experiència pròpia, pel que veig, de 80 cap a dalt, ara.
- 00:23:49-80. -80.
- 00:23:51-¿60? -60 i poc.
- 00:23:5350.
- 00:23:54Pues media mundial, yo me quedaría tal caso en los 60, talvez.
- 00:23:57Como mucho.
- 00:23:58-60? -Yo creo que es 80, las mujeres.
- 00:24:0270.
- 00:24:06Una altra crítica al que es fa sovint
- 00:24:08a l'hora de calcular la renda per càpita,
- 00:24:11o d'utilitzar la renda per càpita per dir que el món ha millorat,
- 00:24:14és que hi ha gent que diu que la renda per càpita
- 00:24:18són els euros, els diners que guanyem entre tots,
- 00:24:21però que a la vida hi ha coses molt més importants que els diners.
- 00:24:25Eh, que ho heu sentit, això?
- 00:24:26Woody Allen sempre diu: "Hi ha una cosa a la vida...
- 00:24:29molt més important, les targetes de crèdit."
- 00:24:33Però, seriosament, és veritat que hi ha coses...
- 00:24:35que són molt importants a la vida i que no són necessàriament diners,
- 00:24:39i que no entren al PIB.
- 00:24:41Per exemple, la llibertat.
- 00:24:43Per exemple, la igualtat entre homes i dones.
- 00:24:46Per exemple, l'educació. Per exemple, la salut.
- 00:24:48Per exemple, la possibilitat que no se't morin els fills,
- 00:24:51la mortalitat infantil.
- 00:24:54Hi ha molts aspectes que per nosaltres són molt importants,
- 00:24:58que ens afecten la nostra felicitat,
- 00:25:00i que realment no estan mesurades en el PIB ni en la renda
- 00:25:03ni en res que mesurin els economistes.
- 00:25:05Això és una crítica vàlida, però el que podem fer és mesurar-ho.
- 00:25:09Mesurem com han anat aquestes coses. Comencem per la salut.
- 00:25:12La mesura més fàcil de salut, que ens indica la salut d'un poble,
- 00:25:17és l'esperança de vida.
- 00:25:19Quants anys viu de mitjana la població d'un país.
- 00:25:22Aquí, a l'eix horitzontal, hi posarem la renda per càpita.
- 00:25:26Cap aquí, a la dreta, hi haurà països molt rics,
- 00:25:29els d'aquí són molt rics, els d'aquí són molt pobres.
- 00:25:32500 dòlars a l'any, 128.000 dòlars a l'any.
- 00:25:36Segona, aquí a l'eix vertical, hi posarem l'esperança de vida.
- 00:25:40El nombre d'anys que viu la persona mitjana de cada país.
- 00:25:44Cada país estarà representat per un cercle.
- 00:25:47I els cercles tindran dues característiques:
- 00:25:49una és el color; color vermell, asiàtic.
- 00:25:54Els països grocs representaran Europa.
- 00:25:56Els països blaus seran l'Àfrica
- 00:25:59i els països verds seran els d'Amèrica del Nord i del Sud.
- 00:26:02La segona característica dels cercles és la mida.
- 00:26:05Veieu que hi ha uns punts grossos i uns altres de petits?
- 00:26:10La mida serà proporcional a la població.
- 00:26:14Per tant, pensem:
- 00:26:17un país vermell molt gros.
- 00:26:21La Xina, eh?, el país més gran del món,
- 00:26:23el país més gros, població enorme, a l'Àsia, vermell,
- 00:26:26vol dir que és la Xina.
- 00:26:28Fixeu-vos que la tercera característica del gràfic
- 00:26:31serà que aquí darrere hi haurà uns números,
- 00:26:33això representarà l'any.
- 00:26:35Què ens diu aquest gràfic?
- 00:26:37L'any 1800 tots els països del món,
- 00:26:41els vermells, els grocs, els blaus, tots,
- 00:26:44estaven a l'esquerra i estaven a baix.
- 00:26:47Eren molt pobres i la gent vivia molt poc.
- 00:26:51Molt pobres i molt mala salut l'any 1800.
- 00:26:54De fet, fixeu-vos en el número.
- 00:26:57La major part de països, veieu aquí?,
- 00:27:00estan a la vora de 30 anys.
- 00:27:05L'esperança de vida l'any 1800, no al segle XII, no,
- 00:27:08l'any 1800 era 30 anys.
- 00:27:13Una bestiesa, oi que sí?
- 00:27:15Avui la gent viu fins als 70, 80, però 30!
- 00:27:18I tots els països del món, eh?, tots!
- 00:27:21No n'hi ha cap que s'escapi, que sigui de 50, cap.
- 00:27:24Els més rics, els més pobres, tots.
- 00:27:28Aquí hi ha uns països que estan una mica més cap a la dreta,
- 00:27:32són grocs, a la dreta, una mica més rics,
- 00:27:34l'any 1800 ja ha començat la revolució industrial a dos països,
- 00:27:38a Anglaterra i Holanda, que són els dos primers de la dreta.
- 00:27:41Oi que sí?
- 00:27:43I aquesta és la situació del món l'any 1800.
- 00:27:47Ara engeguem el motor de la història
- 00:27:50per veure com evolucionen aquests països al llarg del temps.
- 00:27:53Els anys van canviant, i a poc a poc els països van cap a la dreta.
- 00:27:57Comencen a créixer.
- 00:27:59Les esperances de vida pugen i baixen per les epidèmies i guerres,
- 00:28:02però mireu que, a mesura que els països es van fent rics,
- 00:28:06cada vegada la gent va vivint més i més anys.
- 00:28:09Ara, fixeu-vos-hi, vindrà la Primera Guerra Mundial. Ho heu vist?
- 00:28:13Ara vindrà la Segona Guerra Mundial.
- 00:28:15Grans esperances de vida,
- 00:28:17i mireu, a mesura que els països es van fent rics,
- 00:28:20cada vegada van vivint més anys.
- 00:28:22I arribem a l'actualitat,
- 00:28:25on havíem començat, en un món on tothom era pobre i amb mala salut,
- 00:28:31i avui dia la salut ha millorat a tot arreu,
- 00:28:34hi ha països pobres i països rics,
- 00:28:36però la salut ha millorat a tot arreu.
- 00:28:39I és més, fixeu-vos que els països més rics...
- 00:28:42sembla que viuen més que els més pobres.
- 00:28:45Eh, que sembla un pendent que fa pujada?
- 00:28:48Com més ric ets, més vius.
- 00:28:51Per què?
- 00:28:53Perquè no és veritat, de fet,
- 00:28:55que la salut no es compri amb diners.
- 00:28:59És veritat que la salut depèn de les millores mèdiques,
- 00:29:02i durant tota aquesta història hi ha hagut grans millores mèdiques.
- 00:29:04Hem inventat vacunes, hem inventat antibiòtics,
- 00:29:08hem inventat el sabó,
- 00:29:09un gran invent que ens ha permès augmentar la higiene personal,
- 00:29:14i per tant tenir tots millor salut, per tant tots hem millorat,
- 00:29:18però fixeu-vos que molts d'aquests invents
- 00:29:20s'han fet perquè la gent els podia comprar.
- 00:29:23I com més ric ets, més pots comprar d'aquestes coses.
- 00:29:25Més medicaments pots comprar, i més vius.
- 00:29:28Per tant, és veritat que la salut...
- 00:29:30potser no està directament mesurada pel PIB,
- 00:29:32però els rics poden comprar-ne més que els pobres.
- 00:29:44-Entre 5 y 25. -Entre 5 i 25.
- 00:29:47Entre 5 i 25.
- 00:29:49A tot el món, per desgràcia, més de 45.
- 00:29:51Entre 5 i 25.
- 00:29:53-Entre 5 i 25. -Entre 25 i 45.
- 00:29:56No ho sé. Més de 45. És que no ho sé.
- 00:29:59-Entre 5 i 25. -Entre 5 i 25.
- 00:30:02-Entre 5 i 25 anys. -25-45 de cada 100.
- 00:30:06-Entre 5 i 25. -Entre 25 y 45.
- 00:30:10Hombre, mundialmente, aquí, por ejemplo no,
- 00:30:11pero en el tercer mundo mueren muchos niños.
- 00:30:13Més de 45; si cada any anem apujant la població mundial,
- 00:30:18això ha d'anar a l'alça tot.
- 00:30:20Menys de 5.
- 00:30:22Bé, un segon aspecte...
- 00:30:24que té a veure amb les coses que no es poden comprar
- 00:30:28és la mortalitat infantil, eh?
- 00:30:30És difícil imaginar una desgràcia més gran per un pare i una mare,
- 00:30:34que sigui més gran que, diguem, que es mori un fill.
- 00:30:38Per analitzar aquesta variable, el que farem...
- 00:30:42serà un gràfic idèntic a l'anterior, idèntic a l'anterior,
- 00:30:45el que passa és que, en lloc d'esperança de vida,
- 00:30:49aquí tindrem el nombre de fills que es moren abans d'arribar a 5 anys
- 00:30:54de cada 1.000.
- 00:30:55De cada 1.000 nens que neixen, quants se'n moren?
- 00:31:00Fixeu-vos que l'any 1800, l'any 1800,
- 00:31:04tots els punts estan a l'esquerra i a dalt.
- 00:31:07Són pobres i es moren molts nens.
- 00:31:11Però m'agradaria que miréssiu un altre cop
- 00:31:14el número: 400, 500.
- 00:31:18Entre 400 i 500. 500 vol dir la meitat.
- 00:31:22La meitat dels nens es morien abans de complir 5 anys.
- 00:31:27Brutal, el món en què vivien aquella gent, oi, que sí?
- 00:31:30I no parlem de l'edat mitjana, parlem de l'any 1800, abans d'ahir.
- 00:31:35I ara tornem a començar, tornem a engegar el motor de la història,
- 00:31:39per veure com ha evolucionat el món des d'aquell moment.
- 00:31:43Òbviament, un altre cop anem cap a la dreta,
- 00:31:46però fixeu-vos que ara, a mesura que anem cap a la dreta,
- 00:31:49anem cap avall.
- 00:31:51I els primers que van cap avall són els països més rics.
- 00:31:54Com més rics són, més avall se'n van,
- 00:31:57més millora la mortalitat infantil.
- 00:31:59Òbviament, això no es pot pagar amb diners,
- 00:32:02però als rics els passa menys que als pobres.
- 00:32:06Per tant, a mesura que passa la història, anem baixant,
- 00:32:09anem cap a la dreta.
- 00:32:11Un altre cop tot això és fruit de les millores tecnològiques,
- 00:32:14de millores sanitàries,
- 00:32:15i que els rics poden pagar-ne més que els pobres.
- 00:32:19Avui dia, fixeu-vos que tots els països del món,
- 00:32:22tots els països del món estan per sota de 200.
- 00:32:25Abans, ni els més rics estaven per sota de 300.
- 00:32:29Avui tothom, fixeu-vos-hi, fins i tot els països africans,
- 00:32:32que s'han quedat una mica endarrere en termes de renda per càpita,
- 00:32:36fins i tot en aquests països,
- 00:32:38se'n moren menys de 2 de cada 10 nens.
- 00:32:43Pels països més rics de tots, com nosaltres,
- 00:32:45el número era gairebé zero.
- 00:32:48De cada 1.000 se'n moren menys de 45.
- 00:32:52No es mesura directament amb el PIB,
- 00:32:54però de nou fixeu-vos que als rics els va millor que als pobres.
- 00:33:06-2. -Yo creo que 3.
- 00:33:08-4. -4.
- 00:33:09-5. 4 o 5. -Uf... 5?
- 00:33:12-2. -3?
- 00:33:14-3. -3 o 4.
- 00:33:16-2. -3.
- 00:33:17-2. -Entre 3 y 2.
- 00:33:183... 2!
- 00:33:25L'altre aspecte important és el nombre de fills que té cada dona.
- 00:33:30O el nombre de fills que té cada parella.
- 00:33:33Ara tenim el nombre de fills que té cada dona al llarg de la vida.
- 00:33:38Fixeu-vos que l'any 1800 vivíem en un món
- 00:33:42on tots els puntets estaven a l'esquerra i cap a dalt.
- 00:33:45Per tant, érem molt pobres i teníem molts fills.
- 00:33:47Fixeu-vos aquí en el número, eh?
- 00:33:50Mireu, la major part de països estaven per aquí.
- 00:33:536 fills per dona. 6 fills de mitjana per dona. Estem d'acord?
- 00:33:59Molt pobres, i molts fills.
- 00:34:01No hi havia cap país del món que en tingués menys de 4.
- 00:34:06Òbviament en aquesta gràfica no hi ha el Vaticà.
- 00:34:10Que en tindria zero.
- 00:34:12Amb dades oficials seria zero. No hi ha el Vaticà.
- 00:34:18Però, sense comptar el Vaticà,
- 00:34:19no hi ha cap país que en tingui menys de 4.
- 00:34:22Tots en tenen més de 4, de 5 o de 6. Estem d'acord?
- 00:34:26Ara tornem a engegar el motor de la història,
- 00:34:29a mesura que passa el temps tornen a anar cap a la dreta,
- 00:34:33es fan rics,
- 00:34:34però fixeu-vos que, a mesura que es fan rics,
- 00:34:36què passa amb les dones?
- 00:34:38Fixeu-vos que, a mesura que es fan rics,
- 00:34:41a poc a poc van tenint cada vegada menys fills.
- 00:34:43Hi ha pujades i baixades, degudes a les guerres i les grans epidèmies,
- 00:34:48però bàsicament hi ha una tendència cap avall i cap a la dreta.
- 00:34:51A mesura que ens anem enriquint, anem tenint cada vegada menys fills.
- 00:34:58Avui dia, si mirem la relació,
- 00:35:00tornem a veure que, diguem, hi ha una relació negativa.
- 00:35:04A mesura que els països són pobres, tenen més fills que els rics,
- 00:35:09i hi ha pocs països, ni tan sols els africans,
- 00:35:12que tinguin 6-7 fills,
- 00:35:13fins i tot els africans estan baixant el nombre de fills per dona,
- 00:35:17i a mesura que es fan rics,
- 00:35:19com més ric és un país menys fills té.
- 00:35:22I això, de fet, té una explicació.
- 00:35:25En principi pot semblar paradoxal.
- 00:35:27Escolta, si som més rics, no podem permetre'ns tenir més fills?
- 00:35:31Els fills costen calés, i clar, si tu ets ric, pots tenir-ne més, no?
- 00:35:37Et pots permetre tenir-ne més.
- 00:35:39El problema és que una cosa que fa que ens fem rics
- 00:35:43és que tinguem societats tecnològicament més avançades.
- 00:35:47I això vol dir que, per treballar, haguem d'estudiar cada cop més.
- 00:35:52L'any 1800, per sobreviure,
- 00:35:54l'única cosa que havien de tenir els fills
- 00:35:56era un cos amb una mica de salut
- 00:35:59per poder anar a la fàbrica o al camp a treballar a 7-10 anys.
- 00:36:04Avui dia, tens un cos saludable a 7-10 anys, i no serveixes per res.
- 00:36:09Avui els nens han d'anar a l'escola, primària, secundària,
- 00:36:14a la universitat, després un màster, dos màsters, tres màsters,
- 00:36:17i quan tenen 45 anys comencen a treballar.
- 00:36:22Però això vol dir que els pares els han de mantenir,
- 00:36:25no 7 anys, com abans, sinó 45.
- 00:36:29I això vol dir que són caríssims, els fills.
- 00:36:33I per tant fixeu-vos que, encara que som més rics,
- 00:36:36ens en podem comprar menys, de fills.
- 00:36:39Són massa cars, i per tant en comprem menys.
- 00:36:42Tenim cada vegada menys fills.
- 00:36:45Us he parlat del nombre de fills que tenim, dels que es moren,
- 00:36:49de l'edat a què ens morim...
- 00:36:52Tot això implica que la població en teoria ha de començar a pujar.
- 00:36:56Com ha evolucionat la població al llarg del temps?
- 00:37:01Tornem a posar aquest gràfic que comença 8.000 anys abans de Crist,
- 00:37:058.000 anys abans de Crist,
- 00:37:07i es calcula que 8.000 anys abans de Crist
- 00:37:10hi havia 5 milions de persones a tot el món.
- 00:37:13No a Manhattan, no, a tot el món.
- 00:37:175 milions de persones.
- 00:37:21I òbviament van començar a tenir fills,
- 00:37:23uns van sobreviure, altres van morir, es van reproduir...
- 00:37:26A poc a poc ha donat lloc al creixement de la població.
- 00:37:30Com ha evolucionat la població al llarg de la història?
- 00:37:338.000 anys abans de Crist, cony, això no puja...
- 00:37:38Ara puja...
- 00:37:40Fixeu-vos-hi, quan neix Jesucrist,
- 00:37:43quan neix Jesucrist, l'any 0, hi ha 300 milions de persones.
- 00:37:47Hem tardat 8.000 anys a fer només 300 milions de persones.
- 00:37:53No s'arriba al primer miliard... Miliard és un miler de milions.
- 00:37:57No s'arriba al primer miliard fins a l'any 1800.
- 00:38:03Hem tardat 9.800 anys a fer el primer miliard.
- 00:38:08El primer miler de milions de persones.
- 00:38:11Quant tardem a fer el segon miliard de persones?
- 00:38:14125.
- 00:38:17Quant tardem a fer el tercer miliard de persones?
- 00:38:2035.
- 00:38:22I el següent miliard? 14.
- 00:38:26i 13, i 12, i 12.
- 00:38:29Cada 12 anys tenim 1.000 milions de persones més!
- 00:38:31I això fa preocupar molta gent.
- 00:38:34"Ai, ai, ai! Que no tindrem prou recursos naturals per tothom!
- 00:38:38Necessitarem 3 planetes Terra! Què farem amb tanta gent?"
- 00:38:41Oi que sí?
- 00:38:43Perquè, clar, és natural dir: si això ha pujat,
- 00:38:45seguirà pujant fins a l'infinit, no hi cabrem!
- 00:38:49Oi que sí?
- 00:38:52Però ja sabem avui dia que això no passarà.
- 00:38:57Per què? Ja us ho he explicat.
- 00:38:59Quants nens neixen, quants nens es moren, oi que sí?
- 00:39:02I això ja ens indica què ha passat i què seguirà passant a la població.
- 00:39:07Ara farem un zoom, us posaré només el tros final,
- 00:39:10perquè vegem, des de Jesucrist fins ara,
- 00:39:12els primers 8.000 anys els ignorarem,
- 00:39:14què ha passat al llarg de la història; la població era constant.
- 00:39:18Per què era constant la població al llarg de la història?
- 00:39:22Sabeu que tenien 6 fills, oi que sí? Us ho he dit abans.
- 00:39:26Cada parella tenia 6 fills.
- 00:39:28Què passava amb aquests fills que tenia aquesta parella?
- 00:39:31Què passava?
- 00:39:33Pum-pum, 4 es morien.
- 00:39:35I, per tant, que arribessin a l'edat de tenir fills,
- 00:39:39de cada pare i mare, de cada parella,
- 00:39:41sobrevivia només una parella d'infants.
- 00:39:45I aquesta parella d'infants arribaven a adults,
- 00:39:47i acabaven tenint només una parella d'infants.
- 00:39:51Però no perquè no tinguessin fills, sinó perquè es morien.
- 00:39:56La població no creixia per una tragèdia brutal,
- 00:39:59que és que es morien els nens.
- 00:40:02L'estabilització de la població era el drama de la mort dels nens.
- 00:40:07Oi que sí?
- 00:40:09Però després va començar a arribar la salut.
- 00:40:12Arriba el sabó... no, es va inventar a l'època de Cleòpatra.
- 00:40:16Però arriba el sabó industrial,
- 00:40:18de sobte el sabó és barat i arriba a tothom,
- 00:40:21arriben els medicaments, les vacunes i tal,
- 00:40:24ja ho hem vist, ja ho he explicat.
- 00:40:26En lloc de morir-se 4 nens, només se'n moren dos.
- 00:40:29Després només un, perquè moriran cada vegada menys nens,
- 00:40:32i al final gairebé cap, oi que sí?
- 00:40:35Però d'entrada seguíem tenint 6 fills.
- 00:40:38Què passa quan tu tens per cada parella 6 i només se'n moren dos?
- 00:40:43Fixeu-vos que dos adults tenen 4 nens.
- 00:40:46Aquests 4 nens en tenen 8; els 8 en tenen 16.
- 00:40:50Fixeu-vos que la població es multiplica com formigues.
- 00:40:53I això és el que hem vist.
- 00:40:55En aquest període de la història, la població es dispara.
- 00:41:00Ara, per veure si això se seguirà disparant,
- 00:41:02ja hem de començar a patir,
- 00:41:04o no...
- 00:41:06Hem de recordar què ha passat a partir de llavors.
- 00:41:09En els darrers anys, què ha passat?
- 00:41:12Doncs que cada parella de pares té una parella de fills.
- 00:41:16Recordeu?, hem arribat al final de tot,
- 00:41:19que al final la fertilitat, el nombre de fills per dona, eren dos.
- 00:41:24I per tant ara podem fer la pregunta:
- 00:41:26quan pensem com serà el futur,
- 00:41:28hem de fer una projecció fins a dalt de tot, catastròfica?
- 00:41:32O hem de fer una projecció que pujarà i s'estabilitzarà?
- 00:41:36O com que cada parella de pares té una parella de fills,
- 00:41:39ja s'ha acabat, el món mai més tindrà...
- 00:41:43¿La població deixarà de créixer i no tindrem més de 7.000 milions,
- 00:41:46la d'ara ja és la final, què passarà?
- 00:41:48I això és el que preguntàvem a la gent.
- 00:42:00Se estancarà en los 7.000 actuales.
- 00:42:02Yo pienso que se doblará y se estancará en los 14.000.
- 00:42:06Augmentarà fins als 11.000 i s'estancarà.
- 00:42:08Jo crec que s'estancarà als 7.000 milions actuals.
- 00:42:10Segur, es multiplicarà per 3, això. Segur.
- 00:42:13Si anem a tota pastilla!
- 00:42:16Es multiplicarà per 3 fins als 21.000 milions.
- 00:42:19Es doblaràs fins a 14.000 milions.
- 00:42:21Es duplicarà? No ho sé.
- 00:42:23S'estancarà als 11.000.
- 00:42:26La resposta correcta del que passarà amb la població
- 00:42:29és que pujarà, no s'estancarà,
- 00:42:33estem a 7.000 milions, no ens quedarem igual,
- 00:42:35sinó que pujarem fins a 11.000 i després s'estancarà.
- 00:42:38Per entendre-ho utilitzaré una altra tècnica digital,
- 00:42:41que feia servir Hans Rosling,
- 00:42:43que era descriure la població mundial amb caixes.
- 00:42:47Cada caixa representa 1.000 milions de persones.
- 00:42:51Ell, com que era suec, utilitzava caixes d'Ikea.
- 00:42:55Cada persona, cada caixeta,
- 00:42:57representa 1.000 milions de persones.
- 00:43:01I avui dia la població és de 7.000 milions.
- 00:43:06Però si la distribuïm per edats
- 00:43:08ens adonarem que hi ha 2.000 milions de persones
- 00:43:11que tenen entre 0 i 15 anys.
- 00:43:13Els petits.
- 00:43:15Després n'hi ha 2.000 milions més que en tenen entre 15 i 30.
- 00:43:21Després n'hi ha 1.000 milions que en tenen entre 30 i 45,
- 00:43:261.000 milions 45-60,
- 00:43:28i 1.000 milions més de 60.
- 00:43:30Això és més o menys la població d'avui.
- 00:43:33Sumeu, 7.000 milions, oi que sí?
- 00:43:35I ara sabem una cosa que us acabo d'explicar.
- 00:43:37cada parella d'adults tenen una parella de fills.
- 00:43:41Vol dir això que la població s'estabilitzarà?
- 00:43:45Doncs bé, una cosa que passarà...
- 00:43:47és que en els propers 15 anys tots es faran avis,
- 00:43:52tots es faran 15 anys més vells, oi que sí?
- 00:43:54Però els de dalt de tot moriran.
- 00:43:57És el que té, el que passa a la vida.
- 00:44:00Però a més que els avis es moriran,
- 00:44:04fixeu-vos que una parella de pares tindrà una parella de fills.
- 00:44:10Oi que sí? Una parella de pares té una parella de fills.
- 00:44:13i tothom serà 15 anys més gran. Estem d'acord?
- 00:44:17Després, en els propers 15 anys,
- 00:44:19els avis es tornaran a morir, uns altres, no els mateixos,
- 00:44:22es tornaran a morir...
- 00:44:24i els...
- 00:44:28Cada parella de pares tindrà una parella de fills. Eh, que sí?
- 00:44:32Fixeu-vos que cada parella de pares té una parella de fills,
- 00:44:35però la població mundial va pujant, oi que sí?
- 00:44:38Va pujant, perquè abans hi havia un forat,
- 00:44:40abans no hi havia gent de 40 a 50 anys, i ara els anem omplint.
- 00:44:46I després què passarà?, es moriran els avis,
- 00:44:48i cada parella de pares tindrà una parella de fills.
- 00:44:52Cada parella de pares tindrà una parella de fills.
- 00:44:56I fixeu-vos que en aquest moment,
- 00:44:58a partir d'ara sí, es moriran aquests d'aquí dalt,
- 00:45:01n'apareixeran per baix i s'estabilitzarà.
- 00:45:04Sembla que més o menys s'estabilitzarà a 2-4-6-8-10.
- 00:45:08Falta una cosa que també us he explicat,
- 00:45:11l'esperança de vida puja,
- 00:45:12és a dir, hi ha uns quants avis que tindran 100 anys...
- 00:45:17Però fixeu-vos que la població s'ha estabilitzat
- 00:45:21a 11.000 milions de persones.
- 00:45:27L'objectiu del mil·lenni de l'ONU
- 00:45:29era que l'any 2015 la pobresa es reduís a la meitat.
- 00:45:32Sembla que els rics cada vegada són més rics,
- 00:45:35i els pobres cada vegada més pobres, i n'hi ha més.
- 00:45:38Què vol dir ser pobre? És veritat que les desigualtats augmenten?
- 00:45:42Perquè uns tinguin molt és necessari que altres no tinguin res?
- 00:45:46I la classe mitjana, està desapareixent?
- 00:45:49Ha arribat el moment de parlar de pobresa.
- 00:45:52Fixeu-vos que us he explicat,
- 00:45:53he parlat de la renda mitjana de cada país,
- 00:45:56la renda mitjana de cada país,
- 00:45:58de la renda mitjana mundial,
- 00:46:00però, òbviament, tots em podeu dir:
- 00:46:02"Home, la renda mitjana d'Espanya no és la que cobra cada espanyol."
- 00:46:07Òbviament hi ha gent que és molt rica,
- 00:46:10i gent que és molt pobra, dins d'Espanya, oi?
- 00:46:13Hem parlat de la mitjana, la mitjana espanyola és aquí,
- 00:46:16la mitjana de Tanzània és aquí,
- 00:46:18i, màgicament, calcularem...
- 00:46:20no quina és la mitjana, sinó quanta gent rica i pobra hi ha a Tanzània,
- 00:46:25i pum!, que es faci la distribució,
- 00:46:27i agafarem Espanya i passarem de la mitjana,
- 00:46:30i pum!, que es faci la distribució.
- 00:46:32El que ens diu això és: per cada nivell de renda,
- 00:46:36i ara ho mesurarem en dòlars per dia, dòlars per dia,
- 00:46:40fixeu-vos que a Tanzània
- 00:46:42hi ha molt poca gent que cobra menys de 0,2 dòlars per dia,
- 00:46:45uns quants que cobren 5 cèntims per dia,
- 00:46:48uns quants d'un dòlar al dia, uns quants de dos dòlars al dia.
- 00:46:51A Espanya, hi ha molt poca gent que cobra menys de dos dòlars al dia.
- 00:46:55Espanya és un país més ric que no pas Tanzània.
- 00:46:59I veiem que Espanya és més alta.
- 00:47:02Veieu que és més alta, hi ha més gent.
- 00:47:04Com més alt és un país, més gent hi ha.
- 00:47:07En alçada hi ha nombre de persones,
- 00:47:09i aquí el nombre de diners, de dòlars per dia de cada persona.
- 00:47:14Per què ho poso en dòlars per dia?
- 00:47:16Doncs perquè els sers humans, a través de les Nacions Unides,
- 00:47:20l'any 2000 vam decidir
- 00:47:23que hi havia una línia que s'anomena la línia de la pobresa,
- 00:47:27per sota de la qual la gent era pobra, i ho havíem d'erradicar.
- 00:47:31Tota aquella gent que vivia per sota d'aquell nivell
- 00:47:35havíem de fer que cresquessin, que deixessin de ser pobres.
- 00:47:38Això s'anomena l'objectiu del mil·lenni. Estem d'acord?
- 00:47:42I aquest és l'objectiu
- 00:47:43que van, arbitràriament, definir les Nacions Unides.
- 00:47:46Si això fos l'any 1971, diríem que més o menys,
- 00:47:50jo què sé, el 80%, diríeu que el 80% de l'àrea blava és a l'esquerra?
- 00:47:55Això diria que la pobresa a Tanzània és del 80%.
- 00:47:59I a Espanya, diguem, seria poquet, un 1% de l'àrea,
- 00:48:04un 1% dels espanyols serien pobres, estem d'acord?
- 00:48:07Això és un exemple que passa amb dos països.
- 00:48:09Ho farem amb cada país, la Xina, els EUA,
- 00:48:13i farem distribucions, distribucions,
- 00:48:14i després les posarem les unes sobre les altres.
- 00:48:18I tindrem una megadistribució mundial.
- 00:48:22Aquí seguirem amb els mateixos colors d'abans.
- 00:48:25Els països vermells són els d'Àsia,
- 00:48:28després, els blaus són els africans,
- 00:48:30els verds, que gairebé no es veuen, són els americans,
- 00:48:34i els grocs serien els europeus.
- 00:48:36Així seria la distribució mundial l'any 1800.
- 00:48:41Fixeu-vos-hi, la pobresa, la línia de pobresa és aquí,
- 00:48:45fixeu-vos que gairebé tots estan per sota de la pobresa.
- 00:48:49De fet, aquí tenim el nombre: 86% de la gent del planeta Terra,
- 00:48:54de tots els països del món, 86%,
- 00:48:58eren pobres l'any 1800.
- 00:49:0186% eren pobres. Estem d'acord?
- 00:49:04Ara mirem com ha evolucionat el món des de l'any 1800.
- 00:49:10Fixeu-vos que el món es va fent alt, cada vegada hi ha més gent.
- 00:49:14És el que hem vist abans, a poc a poc la població puja,
- 00:49:18i fixeu-vos que a poc a poc va cap a la dreta.
- 00:49:21Primer els europeus, n'hi ha més de grocs per sobre de la pobresa,
- 00:49:24després els verds, els americans,
- 00:49:26els asiàtics, els vermells, i els blaus es queden enrere.
- 00:49:29A poc a poc fixeu-vos que el món va cap a la dreta,
- 00:49:32i es fa una mena de bunyol al mig.
- 00:49:35I aquesta és la distribució l'any 1975.
- 00:49:39Hem començat a l'any 1800, tots estaven acumulats aquí,
- 00:49:43tots eren pobres igual, eren igual de pobres.
- 00:49:46De sobte, uns han anat creixent, uns s'han anat fent rics,
- 00:49:50i fixeu-vos que l'any 75
- 00:49:53vivíem en un món on els rics cada vegada eren més rics,
- 00:49:57els pobres s'havien quedat enrere,
- 00:49:59i al mig hi havia un forat on no hi havia ningú.
- 00:50:02I llavors es va començar a dir: "Això seguirà."
- 00:50:06Aquests que estan aquí som nosaltres,
- 00:50:08tots els europeus som aquí, Europa i Amèrica,
- 00:50:11aquests cada vegada creixeran més, els pobres es queden allà,
- 00:50:15les distàncies aniran pujant d'una manera radical, oi que sí?
- 00:50:19Això es deia als anys 70.
- 00:50:30-30%. -30.
- 00:50:32-30. -70.
- 00:50:34-70? -Mm... 30.
- 00:50:36-70. -Entre el 30 i el 40, potser.
- 00:50:39-30. -30.
- 00:50:41-¿50? -30%.
- 00:50:43-30%. -30.
- 00:50:45-Pues 50. -50.
- 00:50:47-Entre 30 y 50. -10.
- 00:50:51Doncs bé, insisteixo, l'any 1975 eren la meitat del món,
- 00:50:56fixeu-vos que la meitat era molt, perquè veníem del 86, eh?
- 00:50:59I a poc a poc el que ha passat és que...
- 00:51:02el món se n'ha anat cap a la dreta.
- 00:51:04Han passat dues coses; primera, tots els països asiàtics,
- 00:51:07aquests vermells que abans eren aquí, tots han anat cap a la dreta.
- 00:51:11I l'àrea que deixen darrere és molt petiteta.
- 00:51:14Però segona, fixeu-vos que aquest camell de dues gepes...
- 00:51:20ha desaparegut, ara és un dromedari, d'una sola gepa.
- 00:51:23Oi que sí?
- 00:51:24Semblava que hi havia una classe mitjana mundial que desapareixia,
- 00:51:28resulta que ha aparegut una megaclasse mundial.
- 00:51:31I qui són aquesta megaclasse mitjana mundial? Els xinos!
- 00:51:37Mireu, tots són vermells aquí!
- 00:51:39Una enorme quantitat de gent.
- 00:51:42Però el que ens interessa ara és la gent de l'esquerra, els pobres.
- 00:51:47L'any 1800 eren el 86% del món.
- 00:51:51L'any 75 eren el 50%.
- 00:51:54Avui dia són l'11.
- 00:51:56Per tant, la resposta correcta era gairebé 10.
- 00:51:59Com ha evolucionat la pobresa al llarg de la història?
- 00:52:02Doncs bé, us ho acabo de dir.
- 00:52:05L'any 1800 eren el 86%,
- 00:52:07aquí hi ha hagut dos pics, ha pujat durant les guerres mundials,
- 00:52:11però el nombre ha anat baixant de 86 fins a 50, l'any 1975,
- 00:52:17i a partir de l'any 75, brrrom!
- 00:52:21La pobresa ha caigut en picat.
- 00:52:23I avui dia, insisteixo, estem a la vora del 10%.
- 00:52:28Aquest és un dels gràfics més importants que veureu a la història.
- 00:52:32És difícil pensar
- 00:52:34en un exercici, diguem, de progrés econòmic...
- 00:52:39que hagi beneficiat tants milers de milions de persones.
- 00:52:41Això segurament és el més important
- 00:52:44que ha passat mai a la història de la humanitat.
- 00:52:47Que tants milers de milions de persones hagin deixat de ser pobres
- 00:52:51és una cosa que ens ha de fer molt feliços.
- 00:52:54Ha estat un enorme progrés, venint d'on veníem,
- 00:52:58d'una història mil·lenària,
- 00:53:00on l'estat natural de l'home era de ser pobres.
- 00:53:05Però, diguem, això, segurament... no concorda amb el que heu sentit.
- 00:53:10¿Oi que heu sentit sovint que estem rodejats de pobres,
- 00:53:13que la pobresa cada vegada és pitjor,
- 00:53:15que a Catalunya cada dia hi ha més pobres, oi que sí?
- 00:53:20Bé, utilitzant la definició de pobresa de les Nacions Unides,
- 00:53:24això és fals.
- 00:53:26El que vull fer ara és ensenyar-vos
- 00:53:29què vol dir pobresa quan parlem de la pobresa a Catalunya.
- 00:53:34Quin és el concepte, el criteri,
- 00:53:36que fan servir els països rics per mesurar la pobresa,
- 00:53:39per demostrar-vos que en realitat
- 00:53:41de pobresa a Catalunya avui n'hi ha zero.
- 00:53:45Hem demanat que pugin 11 voluntaris...
- 00:53:47És molt important que tots recordeu
- 00:53:51la definició de pobresa que hem estat utilitzant fins ara,
- 00:53:55era gent que cobra menys de dos dòlars al dia.
- 00:53:58Dos dòlars al dia són 60 dòlars al mes,
- 00:54:02uns 50 euros i escaig al mes, que és molt, molt, molt pobra.
- 00:54:07El problema és que per utilitzar,
- 00:54:10per mesurar la pobresa a Catalunya,
- 00:54:12i de fet a tots els països rics, a tots els països de l'OCDE,
- 00:54:17normalment fem servir un altre criteri,
- 00:54:19que és el del 60% de la renda mediana.
- 00:54:25Recordeu el que us he dit: 60% de la renda mediana.
- 00:54:30I cadascuna d'aquestes persones té una renda.
- 00:54:34Una renda, que jo li diré quina és.
- 00:54:36Tu cobres 1.000 a l'any. Ho sento.
- 00:54:413.000.
- 00:54:435.000.
- 00:54:446.000.
- 00:54:468.000.
- 00:54:48Senyor Riba... L'han agafat de voluntari a ell?
- 00:54:5220.000.
- 00:54:5430.000.
- 00:54:5540.000.
- 00:54:5750.000. I vostè és la més rica, 60.000 a l'any.
- 00:55:01Això és la renda que cobra cadascun d'ells durant un any.
- 00:55:07Recordeu: la definició que fem servir a Catalunya...
- 00:55:11és el 60% de la renda mediana.
- 00:55:13Què és la renda mediana? Dic mediana, no mitjana.
- 00:55:17Renda mediana és la renda de la persona que està al mig.
- 00:55:21Fixeu-vos que tota aquesta gent estan posats per ordre de renda.
- 00:55:25Aquí hi ha el més pobre i allà el més ric,
- 00:55:28que en cobra 60.000, i el més pobre 1.000, estem d'acord?
- 00:55:33De tota aquesta gent, una està al mig.
- 00:55:35Qui és la persona del mig?
- 00:55:38Casualitat de la vida, és el senyor Tian Riba.
- 00:55:42Quant cobra el senyor Tian Riba? 10.000.
- 00:55:45Fixeu-vos que n'hi ha 5 en una banda i 5 a l'altra.
- 00:55:49És el que està al mig.
- 00:55:525 en una banda, 5 a l'altra, ell al mig.
- 00:55:54Aquesta renda de la persona que hi ha al mig és la renda mediana.
- 00:55:59La renda mediana d'aquesta població són 10.000 euros.
- 00:56:01I ara preguntem: quant és el 60% de la renda mediana?
- 00:56:06Quin és el 60% de 10.000?
- 00:56:086.000.
- 00:56:10Ara preguntem: qui en té 6.000, d'aquí?
- 00:56:12Tu? Vine cap aquí, endavant.
- 00:56:14Aquest senyor és el que determina el llindar de la pobresa.
- 00:56:19En aquest país de l'OCDE, com Catalunya,
- 00:56:21aquest senyor és el llindar, ell és pobre.
- 00:56:24Ell i tota la gent de la seva esquerra.
- 00:56:27Tots vosaltres, sisplau, feu un pas endavant.
- 00:56:29Aquí tenim tots els pobres del país.
- 00:56:32Estem d'acord?
- 00:56:33Així és com es determina la pobresa en un país de l'OCDE com Catalunya.
- 00:56:40Pregunta: té sentit, aquesta definició?
- 00:56:44Bé, un pensaria que, diguem,
- 00:56:47si a la gent pobra els donem diners, deixaran de ser pobres.
- 00:56:50Qualsevol definició raonable de pobresa
- 00:56:53és que si els donem més diners deixaran de ser pobres.
- 00:56:57Tornem tots enrere, sisplau.
- 00:56:59I ara us demano, oi que us han donat un llapis?
- 00:57:02Ara els donarem més diners.
- 00:57:04Els direm a tots ells:
- 00:57:06poseu un zero al final de la vostra renda.
- 00:57:10És a dir, multipliquem per 10 totes les rendes.
- 00:57:15Multipliquem per 10.
- 00:57:16Multiplicar per 10 no és una bogeria.
- 00:57:18A la Xina, des de l'any 75 fins ara,
- 00:57:21a la Xina, les rendes s'han multiplicat per 20.
- 00:57:24Per tant, no estic dient una bogeria.
- 00:57:27Multiplicar per 10 passa, a vegades.
- 00:57:31I ara, ja heu multiplicat tots per 10?
- 00:57:37Ara els posem per ordre; noteu una cosa estranya?
- 00:57:40Us heu fixat que l'ordre és el mateix? El mateix ordre!
- 00:57:43Tots són 10 vegades més rics, però l'ordre és el mateix.
- 00:57:47I ara preguntem-nos: qui és la persona del mig?
- 00:57:49Collons, el Tian una altra vegada!
- 00:57:53Quina és la renda mediana?
- 00:57:55Ja no és 10.000, és 100.000. Oi que sí?
- 00:57:59Quin és el 60% de 100.000?
- 00:58:0360.000. Qui és aquest senyor? El mateix d'abans!
- 00:58:07Cobra 10 vegades més i és pobre, encara!
- 00:58:10És més, tota la gent de l'esquerra són pobres.
- 00:58:14Qui són els pobres? Un pas endavant. Els mateixos!
- 00:58:17Tots són 10 vegades més rics i la pobresa no ha canviat!
- 00:58:21Quina definició de pobresa és aquesta?
- 00:58:24És més, fixeu-vos en aquest pobre d'aquí.
- 00:58:2660.000.
- 00:58:29Recordeu què cobrava el més ric de tots? Cobrava 60.000!
- 00:58:34Abans li dèiem: "És el més ric del poble!"
- 00:58:36I ara no, vostè és pobre. Amb els mateixos diners.
- 00:58:40No pot ser, això.
- 00:58:42El que ha passat aquí és que... podeu tornar a tirar enrere?
- 00:58:46Fixeu-vos que l'ordre no ha canviat gens.
- 00:58:49La distància entre els uns i els altres no ha canviat.
- 00:58:53Per tant, quan l'OCDE parla de pobresa,
- 00:58:56de fet en diu pobresa relativa,
- 00:58:58aquesta pobresa relativa no és una mesura de pobresa;
- 00:59:02és una mesura de desigualtat,
- 00:59:04de distància entre els uns i els altres.
- 00:59:07I quan les rendes es multipliquen totes per 10
- 00:59:10la distància no canvia.
- 00:59:12I per tant hem trobat que la pobresa no ha canviat,
- 00:59:15perquè no és una mesura de pobresa, és una mesura de distància.
- 00:59:19Moltes gràcies.
- 00:59:31-Aumentaron un 20. -Augmenten un 20%.
- 00:59:34-Potser van baixar un 20. -Bajaron un 20.
- 00:59:37-Van baixar un 20. -Van pujar un 20, potser?
- 00:59:40Van baixar un 10.
- 00:59:42Han augmentat les desigualtats en un 50%.
- 00:59:46Igual, quizás.
- 00:59:47Jo posaria que van augmentar un 50%.
- 00:59:50Van augmentar un 20%.
- 00:59:52Aumentó un 20% la desigualdad.
- 00:59:53Pujar un 20. Que segur que és més, però bueno.
- 00:59:59Ha baixat un 10%.
- 01:00:02Bé, diguem...
- 01:00:03les mesures de pobresa que fem servir als països rics
- 01:00:07són mesures de desigualtat,
- 01:00:08i podem mesurar com han evolucionat les desigualtats al món.
- 01:00:12¿És veritat que vivim en un món
- 01:00:14on les distàncies entre els rics i els pobres augmenten,
- 01:00:17on els rics són cada vegada més rics i els pobres més pobres?
- 01:00:22Mirem-ho; ara que tenim aquella megadistribució,
- 01:00:24és fàcil pels economistes mirar la distància.
- 01:00:27I quan un mesura les desigualtats
- 01:00:29entre l'any 1820 i 1975,
- 01:00:33recordeu que l'any 75 hi havia els rics i els pobres.
- 01:00:37Recordeu el camell?
- 01:00:39Doncs entre el 1800 i el 1975,
- 01:00:42efectivament, les desigualtats van explotar.
- 01:00:45Bàsicament perquè l'any 1800, recordeu, tots érem pobres,
- 01:00:49tots érem iguals de pobres.
- 01:00:51I aleshores uns països van començar a créixer,
- 01:00:54les desigualtats van pujar,
- 01:00:55i van arribar a un màxim que hi havia les dues gepes de camell.
- 01:01:00Però què va passar després de les dues gepes de camell?
- 01:01:03Recordeu que els pobres van començar a créixer com bèsties.
- 01:01:06Els xinesos, els indis, la resta d'Àsia,
- 01:01:09els més pobres del món, que eren més pobres que l'Àfrica,
- 01:01:12van començar a créixer i es van apropar.
- 01:01:15I les distàncies entre els països rics i els països pobres
- 01:01:20van començar a disminuir.
- 01:01:23Per entendre això que us estic dient,
- 01:01:25deixeu-me ensenyar-vos un altre gràfic de boles,
- 01:01:27l'últim gràfic de boles,
- 01:01:29i aquí hi posarem la renda per càpita,
- 01:01:33la renda per càpita en el temps.
- 01:01:36Engeguem un altre cop els motors de la història,
- 01:01:38i veureu que comença la revolució industrial,
- 01:01:40els països europeus van cap amunt,
- 01:01:43els africans i asiàtics queden enrere,
- 01:01:45i fixeu-vos que les distàncies entre rics i pobres augmenten.
- 01:01:50Ho hem vist al gràfic abans, les desigualtats pugen, pugen, pugen,
- 01:01:54i ve una guerra mundial, una altra guerra mundial,
- 01:01:58i fixeu-vos que les distàncies van pujant i pujant,
- 01:02:02i pujant i pujant, oi que sí?
- 01:02:05Fins a arribar a l'any 75.
- 01:02:07Recordeu que estàvem tots junts aquí baix.
- 01:02:11I ara hi ha una gran distància entre rics i pobres.
- 01:02:14Fins i tot podem veure les gepes.
- 01:02:17Fem un exercici de mirar la quantitat de gent,
- 01:02:20la dimensió dels punts aquí, fixeu-vos que hi ha molta gent aquí,
- 01:02:24hi ha també molta gent aquí,
- 01:02:27els pobres, els rics, i al mig poqueta gent, veieu?
- 01:02:31Són les dues gepes vistes d'una altra manera.
- 01:02:34Però fixeu-vos què passa a partir de l'any 75.
- 01:02:37Fixeu-vos què passa...
- 01:02:39Brrrom, els grans països pobres,
- 01:02:40la major part de la població mundial, sobretot a l'Àsia,
- 01:02:43s'aproxima rapidíssimament als països rics,
- 01:02:46i les distàncies s'escurcen.
- 01:02:49Aquest és el fenomen que s'anomena la gran convergència.
- 01:02:53Els ciutadans dels països pobres convergeixen cap als països rics.
- 01:02:58Òbviament encara queden els països africans,
- 01:03:00no he dit mai que estiguem en un món perfecte,
- 01:03:03encara hi ha gent pobra, encara hi ha problemes al món.
- 01:03:06Però això no vol dir que no estiguem millorant
- 01:03:09i que no millorem ràpidament.
- 01:03:11Fins i tot les desigualtats, les distàncies, s'estan reduint,
- 01:03:15perquè els països que han crescut més
- 01:03:17són els que eren més pobres només l'any 50.
- 01:03:22Tot això on ens porta?
- 01:03:23Us heu fixat que al llarg del programa
- 01:03:26hem anat veient una enquesta, eh?, anàvem preguntant a la gent:
- 01:03:30"Què penses que ha passat amb la mortalitat?"
- 01:03:33"Què penses que ha passat amb la mortalitat infantil?"
- 01:03:36"Què ha passat amb la població?"
- 01:03:38I aquesta és una cosa que feia Hans Rosling.
- 01:03:42A Hans Rosling li encantava anar pel món,
- 01:03:45feia enquestes a tot tipus de persones,
- 01:03:47perquè volia demostrar
- 01:03:49no només que el món anava cada vegada millor,
- 01:03:53sinó que la gent no se n'havia assabentat.
- 01:03:56Que el que la gent pensava que havia passat al món
- 01:03:58no coincidia amb el que havia acabat passant realment al món.
- 01:04:03I volia documentar aquesta ignorància,
- 01:04:06amb una cosa que ell anomena Project Ignorance,
- 01:04:09el Projecte de la Ignorància.
- 01:04:12I, diguem, el que hem fet...
- 01:04:14és agafar les respostes que normalment fa la gent,
- 01:04:19les que hem trobat nosaltres, les que ha trobat Rosling,
- 01:04:23i les hem posat en un resum, en un gràfic resum.
- 01:04:27Bàsicament, les respostes, les alternatives que donaven,
- 01:04:31eren sempre que el món havia empitjorat molt,
- 01:04:34que la pobresa pujava, per exemple,
- 01:04:35o que el món no havia millorat, la pobresa està igual,
- 01:04:38o que la pobresa ha baixat una miqueta,
- 01:04:41o que la pobresa ha baixat molt.
- 01:04:43Les 4 alternatives eren així,
- 01:04:45molt dolenta, mig bona, mig dolenta, i superbona, oi que sí.
- 01:04:49La veritat, en general,
- 01:04:52la veritat sempre era, la resposta correcta sempre era...
- 01:04:57el món millora molt ràpidament.
- 01:04:59I mirant les enquestes que hem fet nosaltres i les de Hans Rosling,
- 01:05:03les enquestes de carrer,
- 01:05:06només el 9% de la gent
- 01:05:09creia que el món havia millorat molt.
- 01:05:12La major part de la gent, fixeu-vos-hi,
- 01:05:14deia que el món no millora o que empitjora.
- 01:05:18Això és el que creu la gent del carrer.
- 01:05:20I tu mires les dades i passa exactament el contrari.
- 01:05:23Per veure la magnitud de què vol dir tot això,
- 01:05:26una cosa que fa Rosling és,
- 01:05:28se'n va al zoo i ho pregunta als micos.
- 01:05:33Com creieu que ha anat el món?
- 01:05:35Els micos no saben de què parla.
- 01:05:37Però li dius: "Aixeca la mà si creus que ha millorat."
- 01:05:40Llavors, una quarta part dels micos aixequen la mà.
- 01:05:43Si tu preguntes als micos ensinistrats,
- 01:05:47més o menys 25% dels micos diran això, oi que sí?,
- 01:05:5125 diran això, 25 diran això i 25 diran això.
- 01:05:55La gent normal saben menys que els micos!
- 01:06:03I això és catastròfic!
- 01:06:05Com pot ser que la gent del carrer sàpiga tan poc?
- 01:06:10Però és que la cosa és pitjor.
- 01:06:13La cosa és pitjor, perquè...
- 01:06:15Deixeu-me fer un zoom, i només parlem de les respostes correctes.
- 01:06:19Parlem de les respostes correctes.
- 01:06:21Una cosa que fa Hans Rosling és preguntar a la gent del carrer,
- 01:06:26preguntar als micos,
- 01:06:28però després pregunta als experts.
- 01:06:32Els experts, professors, experts... i ell és suec, eh?
- 01:06:35I entre aquests professors i experts hi ha
- 01:06:38els membres del Karolinska Institutet,
- 01:06:41que són els que donen el Premi Nobel!
- 01:06:45Doncs ho fan pitjor que els micos!
- 01:06:47No els que reben, els que donen el Premi Nobel,
- 01:06:50saben menys que un mico!
- 01:06:52I després hi ha...
- 01:06:56Els pitjors de tots, sabeu qui són?
- 01:06:58Els periodistes.
- 01:07:02Els que saben menys de com està el món
- 01:07:04són els que ens informen sobre com està el món!
- 01:07:07Això és catastròfic!
- 01:07:11Heu anat veient tots els gràfics, les respostes a tots,
- 01:07:15i...
- 01:07:17i... i us heu adonat que una persona ho havia encertat tot?
- 01:07:21Us heu adonat que una persona ho havia encertat tot?
- 01:07:27El Jan Laporta.
- 01:07:36Deixeu-me acabar preguntant
- 01:07:39per què sabem tan poc de com està el món.
- 01:07:43¿Per què la gran majoria de la gent,
- 01:07:46la gran majoria dels experts i quasi tots els periodistes
- 01:07:49pensen que el món està fatal, quan en realitat mai ha estat millor?
- 01:07:53Hem parlat de pobresa, desigualtat, mortalitat infantil...
- 01:07:56Podia haver parlat de llibertat.
- 01:07:58Podia parlar de quantitat de gent que mor en guerres.
- 01:08:01Podia haver parlat de muntanyes de coses
- 01:08:03que han millorat al llarg del temps,
- 01:08:05que al món mai hi ha hagut tan pocs pobres,
- 01:08:09mai hi ha hagut tanta gent educada,
- 01:08:11tan poca gent que mor de gana,
- 01:08:13mai hi ha hagut tantes nenes que anaven a l'escola,
- 01:08:16mai hi ha hagut tan poca diferència entre nens i nenes escolaritzats...
- 01:08:20Mai, mai, mai, el món ha millorat molt.
- 01:08:23Per què ens pensem que el món va tan malament?
- 01:08:27Hi ha un fenomen psicològic
- 01:08:30que s'anomena el biaix de la negativitat.
- 01:08:34Tendim, els sers humans, a ser negatius.
- 01:08:36Segurament per raons biològiques. Segurament per raons evolutives.
- 01:08:40Nosaltres som els fills
- 01:08:42d'aquells ancestres que caminaven pel bosc
- 01:08:45i quan sentien un soroll deien: "Un tigre!", i sortien corrents.
- 01:08:49Aquells que deien: "Són nens jugant", el tigre se'ls fotia.
- 01:08:54Per tant, no van tenir fills.
- 01:08:57Per tant nosaltres no som els fills dels kumbaiàs,
- 01:08:59som els fills dels que van sortir corrents,
- 01:09:02els que van veure la notícia negativa i van apretar a córrer.
- 01:09:06Per tant, el nostre cervell...(aplaudiments)
- 01:09:16Per tant, el nostre cervell està programat...
- 01:09:19per agafar les notícies negatives
- 01:09:21i reaccionar immediatament a les negatives,
- 01:09:23passar de les positives,
- 01:09:25i no només reaccionar ràpidament,
- 01:09:27sinó quedar-se gravades al nostre cap per sempre més.
- 01:09:33Sabeu quanta gent mor per atacs de tauró al món?
- 01:09:39Cada any.
- 01:09:429.
- 01:09:439.
- 01:09:459, eh?
- 01:09:46Sabeu quanta gent mor d'accidents de cotxe al món cada any?
- 01:09:501.300.000.
- 01:09:531.300.000.
- 01:09:55Tots, quan ens banyem a la nit, al mar, què pensem? "Cony, un tauró!"
- 01:10:02No hi ha taurons la probabilitat que et mossegui un tauró és gairebé 0.
- 01:10:07I no ens fa re conduir mirant el whatsapp.
- 01:10:13Per què?
- 01:10:14Doncs perquè fa 30 anys algú va fer una pel·lícula,
- 01:10:18que es deia "Jaws", i que aquí es deia "Tiburón",
- 01:10:21en la qual una noia es moria mossegada per un tauró
- 01:10:26quan es banyava de nit.
- 01:10:27I tots nosaltres ho tenim gravat aquí.
- 01:10:29No ens banyem de nit, que ens mossegarà el tauró!
- 01:10:329 en tot el planeta!
- 01:10:34Això no passarà, oi que sí?
- 01:10:37Una notícia negativa se'ns grava al cervell per sempre més.
- 01:10:41Ja tenim por sempre.
- 01:10:44Una notícia negativa desfigura qualsevol cosa positiva.
- 01:10:48Imagineu-vos, per exemple,
- 01:10:51un bol ple de cireres, maques, vermelles,
- 01:10:54gustoses, dolces, mmm!, cireres.
- 01:11:00Ara, en aquesta foto idíl·lica,
- 01:11:02posem-hi un escarabat.
- 01:11:04Un petit escarabat. Aaah!
- 01:11:08De sobte totes les cireres són dolentes, eh?
- 01:11:10Totes a les escombraries, oi que sí?
- 01:11:13Una petita notícia negativa embruta tot el paisatge positiu.
- 01:11:18Al revés no passa, imagineu-vos un gran bol d'escarabats,
- 01:11:20i poseu-hi una cirera.
- 01:11:23"Ai, que monos, els escarabats", eh, que no passa?
- 01:11:26Una notícia negativa, brrom, se'ns fica al cervell.
- 01:11:30Notícia positiva fora.
- 01:11:32Què passa? Que els periodistes ho saben.
- 01:11:36A la gent no li agrada, perquè no li queden les notícies positives.
- 01:11:40"A l'Àfrica enguany no s'ha mort ningú de gana."
- 01:11:42Això a la gent no li interessa.
- 01:11:44Es mor una persona de gana, bum!, a les notícies!
- 01:11:47"A l'Àfrica es moren de gana."
- 01:11:49Això s'anomena el biaix de la negativitat.
- 01:11:54Això ens porta a aquells pobres miserables
- 01:11:58que es van quedar després del naufragi de l'Essex
- 01:12:01a la deriva durant 93 dies.
- 01:12:04Tenien la possibilitat de salvar-se,
- 01:12:06simplement havien de navegar cap a les illes Marqueses.
- 01:12:10Havien sentit el rumor que hi havia caníbals.
- 01:12:13El pànic que els causava
- 01:12:16estar bullint a l'olla mentre els caníbals els cuinaven,
- 01:12:18els produïa tant pànic que van decidir anar per un mal més conegut.
- 01:12:24Els caníbals són el tauró,
- 01:12:26el mal conegut és conduir mirant el whatsapp.
- 01:12:29I van acabar morint de gana. Oi que sí?
- 01:12:33Per cert, a les Marqueses no hi havia caníbals.
- 01:12:36El rumor era fals.
- 01:12:38I per tant fixeu-vos que el que passa
- 01:12:41és que vivim en un món on hi ha biaix negatiu
- 01:12:44i per tant la gent del carrer,
- 01:12:46els experts, els Premis Nobel, els que el donen i els periodistes,
- 01:12:50tots pensen que vivim en un món desastrós.
- 01:12:54L'únic...
- 01:12:59que sap, l'únic que sap...
- 01:13:02que el món no va tan malament
- 01:13:04és aquell gran filòsof del segle XXI, que s'anomena Jan Laporta,
- 01:13:08que ja va fer aquella gran frase, que era:
- 01:13:11"Al loro, que no estamos tan mal."
- 01:13:14# Colors.
- 01:13:18# Colors.
- 01:13:22Gràcies!
- 01:13:25# Colors.
- 01:13:29# Colors.
- 01:13:32# Colors... #
- naufragio
- Essex
- economía mundial
- PIB
- renda
- saúde
- progreso humano
- Moby Dick
- percepción negativa
- Hans Rosling